14

Estava contant les hores que faltaven per l'execució tancada a la seva cel·la individual. Només volia una última cosa que, per llei, li havien de concedir: Volia demanar perdò; no a les víctimes dels seus assassinats, sinó a la seva mare per haver-la defraudat.

El dia del judici de la condemnada, la seva mare va declarar, amb llàgrimes als ulls, que havia vist sa filla arribar amb la roba tacada de sang i que, ella mateixa (la mare), li havia rentat dien't-li que era sang seva, que havia caigut. Un cop la mare va saber la veritat i va relacionar la sang amb l'assessinat va fer que les últimes paraules que va sentir la filla de la boca de la seva mare siguessin: "Ja no és filla meva".

De petita no era conflictiva. No volia mal a ningú i somiava amb utopies plenes de flors i arcs irirs envoltant la humanitat. Volia fer del món un lloc millor a base de petites coses, tan sols era una nena juganera i trampada que no havia de veure el que va veure.

Tan sols el gest del pare sobre la mare va fer que odiés els homes durant tota la vida. Va fer de la seva vida un club exclusiu per dones sense donar cap senyal a un possible aproximament masculí. Va excloure totalment el gènere oposat i les fèmines omplien tot el temps que tenia durant el dia i la nit.

Era, com no, feminista radical i protegia i defensava els seus drets fins a la mort. Defensava els seus ideals i aprofitava qualsevol moment per criticar els homes fins posar-los verds i deixar-los com "la criatura més malparida i inútil que s'ha vist mai". Treballà fins i tot en una teoria que permetiria a les dones fer-se les caps del món sense haver de dependre dels homes en cap aspecte ni biològic ni social. Es basava en esclavitzar-los a tots i fer que donessin el seu esperma. Els nadons nascuts homes es cuidarien fins l'edat adulta i es farien desaparèixer a les "catacumbes seminals".

Va arribar un moment de la seva vida en que no podia veure ni sentir cap home. Una terrible esgarrifança corria pel seu cos només d'anomenar el nom dun baró i corria cames ajudeu-me quan es trobava un grup de nens, joves, adults o vells pel carrer. Temia que tots seguien l'exemple del seu pare i feien amb les seves novies, promeses dones el que volien, quan volien i on volien. Cap dels milions i milions d'éssers humans masculins podia ser bo, sota cap circumpstància un home podia fer el que feia una dona tan bé com ho feia una dona. Mai a la vida es podia concebre que un home cuidés una dona perquè la podia convertir en el que volia. Mai va entendre que la igualtat es pogués portar a tots els oficis i estatus socials.
La seva vida era una repeticó constant de crítiques al sexe oposat i de plans de futur esbojarrats que parlaven d'utopies folles i desmesurades.

L'era criminal va començar quan va implantar al seu cervell la idea de que el món era una batalla. Una inmensa guerra de sexes que demanava a crits un bàndol guanyador. Ella es va creure la salvadora femenina i va voler prendre la lluita pel seu cantó.

Va surtir el dia abans per planejar la ruta. Passaria pel passeig, seguiria pel carrer Dr. Marçal Espina i (si encara no l'havien agafat o se li havien acabat les bales) intentaria colar-se a la comisaria de policia local.
El dia marcat al seu calendari amb una X va agafar la pistola, es va calçar les Converse roses que feien conjunt amb el jersei Rams 23 i va pujar a l'ascensor amb el senyor Marcelí (1). A fora un grup d'estudiants (1+4) el precediren, després un home d'aspecte simpàtic i bon jan (1+4+1). A derrere una farola un nen petit samagava del soroll (1+4+1+1). Va girar la cantonada mentre canviava la càrrega mortal de l'arma i es trobà de cara amb dos joves que parlaven de futbol (1+4+1+1+2). Just darrere seu, un policia i tres nens (1+4+1+1+2+4). Per acabar, la noia va veure el seu pare, es posà a plorar, donà gràcies i gastà les últimes 5 bales al cos del seu progenitor (1+4+1+1+2+4+1) que tancava la matança en 14 víctimes. La dona aconseguí burlar la policia i tornà a casa. Sa mare li rentà la roba i l'endemà va ser despertada per vint agents de policia i els plors de la mare.

Ara només desitjava demanar disculpes a sa mare. Era morta. Ningú li ho va dir. Ja no era la seva mare.