Cornades d’un pi sense col IV

Gratinat com pa sec moll dins olla sorda sóc espàrrec sentiment i nucli urbà que llefa’m sens espècies subterrani en vers només unes querelles llobes. I acaba una marta de menjar-se una Marta de pernil. Poc. Síi per depèn com sobre el sens si homes connectar les raquetes dels fadrins tot moixos intercanvi d’opinió eleccions pot ser que ser pot pot ser pot? Ho sóc.
I diu que no que bé que doncs que depèn que estilogràfica que no que torna que mai; un viatge prou intens el teu, tan sols sol i un cafè que guardo des d’óssa que no fa mal.
Quatre cavalls liles trobats morts mentre saltaven branques han marxat cap a l’horitzó. Només jo hi veig que sóc jo qui veu dempeus unes pomes gluten qui torna al ponderació. Dir erecció com direcció és paral•lel al fel que trona sobre la roca molla de St. Bernat s’hi vivia.
Subtil el noi, entra, veu la noia i espinacs amb ceba que on qui la què. Sens dubte prem i explota ella i ell i tu i jo i nosaltres i vosaltres i jo de nou; com l’hora ; com l’etiqueta desenganxada; com la closca del llimac que figura com la mes ermosa tan sols per existir tan bé com ells. Els que pugen, sorra, tifus, sort, Compri’l sec, sobretot.