Continua a la segona pàgina (tot i que no és probable).

Començaven a caure les seques i verdes fulles que alguns arbres s'havien esforçat en retenir a les seves primes i ja despullades branques que el fred havia fet ser més temoroses i fràgils; Ja era l'hora que totes les aus migratòries busquessin aquella casa càlida i protegida dels depredadors que tan delicadament construïren en una remota branca de l'arbre més alt d'un bosc ple de perills al nord de l'Àfrica; i era temps, també, de que la nostra protagonista, Marie Duchamp, tragués les deixalles tot i no saber que el simple fet de treure la bossa d'escombraries de la galleda de plàstic, deixar-la al costat de la porta, abrigar-se, tancar la porta (després d'obrir-la, dir que marxava al quadre del seu marit mort i passar per sota del llindar), cridar l'ascensor, baixar per les escales, saludar la portera de l'edifici, obrir la porta que donava al carrer deixant-la mig oberta, caminar cent metres carrer avall, alçar la porta del contenidor, dipositar les deixalles a dins, deixar caure la tapa del dipòsit, pujar cent metres carrer amunt, empènyer la porta que (ara) dóna al vestíbul de l'edifici, saludar de nou a la portera, trobar-se alguna/algun veí i parlar-hi?, picar el piu de l'ascensor, pujar per les escales, treure la clau durant l'ascens al tram de les escales entre el primer i el segon pis, triar quina de les claus és la de la porta de casa seva, arribar al segon pis, netejar-se les sabates mentre insereix la clau al pany, fer girar la clau, obrir la porta, passar dins del pis, tancar la porta, dir al quadre del seu difunt marit que ha tornat, anar cap a la cuina, posar una bossa d'escombraries perfumada dins de la galleda de la brossa, col·locar el recipient al seu lloc, escalfar-se una tassa de cafè, tirar-hi dos terrossos de sucre, remenar-ho quinze vegades, clavar dos cops a la vora de la tassa amb la cullera, beure's el cafè d'un glop, anar-se a posar el pijama, rentar-se les dents, aixecar la vànova, ficar-se dins del llit, programar el despertador perquè soni a les set del matí, treure's les ulleres i intentar no pensar gaire i adormir-se de seguida, pogués canviar tant la seva vida.