L'herència

El meu avi, ja fa molts anys, em va ensenyar el llegat més important que ens ha donat la família, a part de la recepta del pastís de taronja de l'avia, que ja coneixeu i tant aprecieu. Des de petit em va començar a entrenar en la neteja de les restes fecals que sempre queden enganxades en el inodor, sovint a pocs mil·límetres per sobre del nivell del aigua. Evidentment no us estic parlant del ús, clarament antihigiènic, de l'escombreta del bany, ni de llançar productes químics altament perjudicials pel medi ambient. El mètode en qüestió és l'ús de l'orina que, amb força, punteria i paciència, va desgastant la brutícia escrupolosament.
En els meus dies de glòria vaig aconseguir grans reptes com la neteja total del inodor del restaurant xinès de la cantonada, amb restes incrustades de temps immemorials. Però la realitat s'ha acabat imposant, i, com a conseqüència dels meus problemes de pròstata, la meva pixera ja no té la força ni la precisió indispensables.
És per això que avui us he reunit aquí, la nova generació que preservarà els coneixements que amb tant d'esforç ha aconseguit la família. Jo esperava que un dia tindria un descendent més apropiat, però no puc esperar més, i les meves dues filles, les vostres mares, no semblen gaire disposades a tenir més descendència. Entenc les dificultats inherents a la vostra condició però crec que amb la meva experiència i la vostra perícia ens en sortirem. Com ho veieu, Carlota i Joana?