L'exemple de Neró

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Així, doncs, qui dieu que és aquell home gras amb verdura al cabell i un llençol tirat per sobre?

-Li tornes a explicar?

-Sí. Miri, aquest home gras que diu vostè és en Neró.

-Neró.

-Exactament. Bé, no, és en Peter Ustinov, fent de Neró, però això és igual…

-Peter Ustinov? No serà rus, oi?

-Això ara no importa… el que volem que vegi és què va fer en Neró.

-Cantar de puta pena?

-Si et plau, pots continuar tu? Jo no puc més.

-Deixa'm a mi. Escolti amb atenció: en Neró va cremar Roma per poder culpar els cristians. Ho entén?

-I què voleu que faci? Cremar Roma? Per culpar els cristians? Però si som els bons!

-Noooo.

-Mira, Collin, jo ja no puc més. El seu pare ens ha demanat que li fem entendre, però aquesta puta soca no dona més de sí.

-I què vols que fem, Donald?

-A la merda la subtilesa.

-Però i si…

-He dit que a la merda les indirectes, collons! Deixa-me'l a mi!

-Com vulguis…

-Miri, Senyor President: El que tant en Collin com jo intentem que entengui és que és necessari permetre l'atemptat, tal i com vam permetre l'atac a Pearl Harbor…

-Oh, és la peli que hem vist abans, oi? Molt xula! Pinyau! Brrrrr! Quins efectes especials, tu!

-… Calli collons!

-Perdó.

-Doncs hem de permetre l'atemptat com l'atac de Pearl Harbor. Igual que Neró va cremar Roma per culpar els cristians…

-Però els cristians no son els dolents. El dolent és en Saddam!

-Si, ja ho sabem, ja ho sabem… Collin, fes el favor. Això és esgotador!

-George, fill, culparem els musulmans… no t'amoïnis. Així, nosaltres podrem jugar a la Macroeconomia i tu, si tenim una mica de sort, podràs prémer el botó de la cadira elèctrica que mati en Saddam…

-Oh, què bé! Ara ja m'agrada. En Saddam és dolent. Li va tocar els collons al pare.

-Així ja ho entén, oi?

-I quan direu que es farà, això?

-L'onze de setembre d'enguany, President.

-Gràcies, Donald i Collin… teniu molta paciència… a vegades sóc una mica despistat.

-No passa res, president.

-Només hi ha una cosa que no entenc…

-El què?

-Per què cony hem de cremar Roma?



Comentaris

  • jejejejeje[Ofensiu]
    Biel Martí | 19-09-2004 | Valoració: 8

    La forma d'escriure-ho, només amb diàleg, encara que certament et perd una mica a l'inici, fa que puguis imaginar-te'ls parlant i intentant fer-li entendre de què va tot. Bona i divertida visió del famós dia!

    Biel.

  • Jajajajajajaja[Ofensiu]

    M'hi he partit de riure! I l'última intervenció del president és l'hòstia!
    Quan he començat anava una mica perdut, però abans que sortissin els noms ja m'ho he ensumat. I pots haver fet tanta comèdia com vulguis, però no sé fins a quin punt... pot ser verídic. Ei, de debò, un 10! És el millor relat irònic-satíric que he llegit des de El que tu vulguis, nena, del Beni.
    Molt bé de nou.

    Vicenç