Cercador
L'exemple de Neró
Un relat de: Sergi Yagüe GarciaAixí, doncs, qui dieu que és aquell home gras amb verdura al cabell i un llençol tirat per sobre?
-Li tornes a explicar?
-Sí. Miri, aquest home gras que diu vostè és en Neró.
-Neró.
-Exactament. Bé, no, és en Peter Ustinov, fent de Neró, però això és igual
-Peter Ustinov? No serà rus, oi?
-Això ara no importa el que volem que vegi és què va fer en Neró.
-Cantar de puta pena?
-Si et plau, pots continuar tu? Jo no puc més.
-Deixa'm a mi. Escolti amb atenció: en Neró va cremar Roma per poder culpar els cristians. Ho entén?
-I què voleu que faci? Cremar Roma? Per culpar els cristians? Però si som els bons!
-Noooo.
-Mira, Collin, jo ja no puc més. El seu pare ens ha demanat que li fem entendre, però aquesta puta soca no dona més de sí.
-I què vols que fem, Donald?
-A la merda la subtilesa.
-Però i si
-He dit que a la merda les indirectes, collons! Deixa-me'l a mi!
-Com vulguis
-Miri, Senyor President: El que tant en Collin com jo intentem que entengui és que és necessari permetre l'atemptat, tal i com vam permetre l'atac a Pearl Harbor
-Oh, és la peli que hem vist abans, oi? Molt xula! Pinyau! Brrrrr! Quins efectes especials, tu!
- Calli collons!
-Perdó.
-Doncs hem de permetre l'atemptat com l'atac de Pearl Harbor. Igual que Neró va cremar Roma per culpar els cristians
-Però els cristians no son els dolents. El dolent és en Saddam!
-Si, ja ho sabem, ja ho sabem Collin, fes el favor. Això és esgotador!
-George, fill, culparem els musulmans no t'amoïnis. Així, nosaltres podrem jugar a la Macroeconomia i tu, si tenim una mica de sort, podràs prémer el botó de la cadira elèctrica que mati en Saddam
-Oh, què bé! Ara ja m'agrada. En Saddam és dolent. Li va tocar els collons al pare.
-Així ja ho entén, oi?
-I quan direu que es farà, això?
-L'onze de setembre d'enguany, President.
-Gràcies, Donald i Collin teniu molta paciència a vegades sóc una mica despistat.
-No passa res, president.
-Només hi ha una cosa que no entenc
-El què?
-Per què cony hem de cremar Roma?
Comentaris
-
jejejejeje[Ofensiu]Biel Martí | 19-09-2004 | Valoració: 8
La forma d'escriure-ho, només amb diàleg, encara que certament et perd una mica a l'inici, fa que puguis imaginar-te'ls parlant i intentant fer-li entendre de què va tot. Bona i divertida visió del famós dia!
Biel. -
Jajajajajajaja[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 18-09-2004
M'hi he partit de riure! I l'última intervenció del president és l'hòstia!
Quan he començat anava una mica perdut, però abans que sortissin els noms ja m'ho he ensumat. I pots haver fet tanta comèdia com vulguis, però no sé fins a quin punt... pot ser verídic. Ei, de debò, un 10! És el millor relat irònic-satíric que he llegit des de El que tu vulguis, nena, del Beni.
Molt bé de nou.
Vicenç
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
776061 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44