LES HORES

Un relat de: redrose
Tic-tac, tic-tac... aquell rellotge no para de sonar. Minut rere minut, segon rere segon...incansable, esgotador. Que potser no ho sabem ja, que el temps passa de pressa? Fins i tot tenim assumit i per descomptat que la mort ens arribarà algun dia. Però, jo em pregunto: cal anar sempre amb presses? Que no és maco disfrutar d'un moment únic? L'edat passa per a tothom i de vegades, ens encantaria retornar a un precís instant, on tot semblava tan maravellós i potser important.

Mirem per la finestra, ens llevem, marxem, tornem i ens tornem a adormir, en aquella mateixa situació, en aquella mateixa habitació, potser en la mateixa postura. I és que sembla que no, però potser anys enrere, en aquella mateixa casa, les coses eren perfectament perfectes i tothom era feliç...potser ara ja no en queda més que el record, que persisteix en les ments d'aquells que es neguen a seguir endevant.

Així doncs, seguim o no seguim? Avançarem? Seguirem planejant el dia següent amb la mateixa alegria, i per descomptat, amb la certesa que potser, serà l'últim.

Comentaris

  • Està molt bé![Ofensiu]
    Armando Vericat | 16-06-2012

    Allò que més m'ha agradat és el ritme fluid i natural del text; sembla com si estigueres parlant amb una bona amiga. Bé, bé...

  • Resposta[Ofensiu]
    redrose | 15-06-2012

    Moltes gràcies! Espero que segueixis llegint, m'alegro que t'agradin els meus escrits!
    Un petó!

  • crohnic | 15-06-2012

    Et seguiré llegint... M'ha agradat el text, com t'expresses i les reflexions que se'n desprenen...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de redrose

redrose

29 Relats

27 Comentaris

12057 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Sóc una estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?
M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.

Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....