LES HORES

Un relat de: redrose
Tic-tac, tic-tac... aquell rellotge no para de sonar. Minut rere minut, segon rere segon...incansable, esgotador. Que potser no ho sabem ja, que el temps passa de pressa? Fins i tot tenim assumit i per descomptat que la mort ens arribarà algun dia. Però, jo em pregunto: cal anar sempre amb presses? Que no és maco disfrutar d'un moment únic? L'edat passa per a tothom i de vegades, ens encantaria retornar a un precís instant, on tot semblava tan maravellós i potser important.

Mirem per la finestra, ens llevem, marxem, tornem i ens tornem a adormir, en aquella mateixa situació, en aquella mateixa habitació, potser en la mateixa postura. I és que sembla que no, però potser anys enrere, en aquella mateixa casa, les coses eren perfectament perfectes i tothom era feliç...potser ara ja no en queda més que el record, que persisteix en les ments d'aquells que es neguen a seguir endevant.

Així doncs, seguim o no seguim? Avançarem? Seguirem planejant el dia següent amb la mateixa alegria, i per descomptat, amb la certesa que potser, serà l'últim.

Comentaris

  • Està molt bé![Ofensiu]
    Armando Vericat | 16-06-2012

    Allò que més m'ha agradat és el ritme fluid i natural del text; sembla com si estigueres parlant amb una bona amiga. Bé, bé...

  • Resposta[Ofensiu]
    redrose | 15-06-2012

    Moltes gràcies! Espero que segueixis llegint, m'alegro que t'agradin els meus escrits!
    Un petó!

  • crohnic | 15-06-2012

    Et seguiré llegint... M'ha agradat el text, com t'expresses i les reflexions que se'n desprenen...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de redrose

redrose

27 Relats

25 Comentaris

8028 Lectures

Valoració de l'autor: 9.22

Biografia:
Sóc una estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?

Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....