La por

Un relat de: redrose
Quan era molt petita i no aconseguia adormir-me perquè tenia “por”, cridava ben fort a la mama- tant fort que de ben segur em sentiria i vindria-. Venia a la meva habitació i es quedava al meu costat explicant-me històries boniques per què m’adormís.

La veritat és que “aquella por”, la por que em preocupava llavors, no era res en comparació amb “les pors” amb les que m’he anat enfrontant al llarg del temps i “les pors” que em queden per enfrontar.

Que què és la por? No ho sé... n’hi ha de ben diferents: Una pel•licula aterradora que veiem amb una edat no recomanada i que no podem entendre. També pot ser la desconeixença cap a les coses o les persones. Tenim por de caure, d’un gronxador. També ens fa por la velocitat quan ens porten en cotxe o fer una voltereta malament i fer-nos mal.

Les pors van evolucionant amb el temps...ens deixa de fer por una pel•licula...ja no tenim por de les coses o les persones perquè aprenem a avaluar-les...No tenim por de la velocitat, ens agrada-amb precaució-.

I mica en mica, les pors es converteixen: preocupació per les persones que estimem, por de perdre la gent del nostre voltant, por a la soledat, por a fracassar professionalment, por a decepcionar...


La por és un sentiment intern de cada persona, una càrrega personal inagotable, una llosa que ens acompanyarà per sempre més.


La por mai serà aquella que has perdut, pero potser serà una altra de diferent. Una de nova que apareix quan menys t’ho esperes.

Estem condemnats a tenir por, igual que estem condemnats a viure i a esgotar la vida fins que poguem. Tenir por, ens fa humans.

Comentaris

  • resposta[Ofensiu]
    redrose | 15-05-2020

    Gràcies a tots pels comentaris, molta agraïda!

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-05-2020 | Valoració: 8

    Molt cert, tenir "por" és un sentiment necessari . Si tenim "por" és que, aleshores som ambiciosos , curiosos per viure intensament.

    M'agrada la dolçor amb què ho expresses,
    Felicitats,
    Neus Marín

  • daisyallman[Ofensiu]
    daisyallman | 15-05-2020

    I Love to read your article. Thanks Way of expressing your knowledge through words, it touches my heart.
    Tuft And Needle Deals

  • Por sí, però no massa[Ofensiu]
    MariaG | 14-05-2020

    Hola redrose, és cert que al llarg de la nostra visa ens hem enfrontat amb la por un munt de vegades. Algunes, de manera infundada, i d'altres amb motiu. Personalment crec que és bo tenir una mica de por perquè això ens ajuda a ser més previnguts, a tenir cura, però no podem alimentar la por i deixar que ens domini, perquè si no, ens immobilitza i no ens deixa reaccionar. Una abraçada.

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    NO ADMÈS A CONCURS

    Benvolgut/da relataire, has clicat a la pestanya de participació del X Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ANIVERSARI, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.

    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.


    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • resposta[Ofensiu]
    redrose | 14-05-2020

    Gràcies Aleix pel comentari.

    Una abraçada!

  • La por ajuda a viure [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-05-2020 | Valoració: 10

    La por, aquesta gran sensació, aquesta ànima que ens encongeix i que, alhora, ens ajuda a viure. Un gran tema, un gran relat i unes paraules que fan pensar. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de redrose

redrose

21 Relats

32 Comentaris

12356 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Sóc una ex-estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?
M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.

Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....