La llum

Un relat de: redrose
Ja arribàvem el final de l'estiu i jo, il·lusionada o potser nostàlgica, intentava buscar alguna cirera al cirerer del jardí de casa.
"Nena, que ja no n'hi ha de cireres! S'ha acabat l'estiu!"- Cridava ma mare, des del balcó, mentre estenia la roba acabada de treure de la rentadora.
Tenia raó, però. L'estiu ja se n'anava. S'esfumava i amb ell els fruits, el bon temps, els banyadors, els gelats i els pantalons curts.

Vaig mirar-me aquell arbre, que estava buit. I vaig pensar que ja no podia recuperar el que havia deixat perdre durant tot l'estiu, mentre m'embolicava fent manualitats o jugava a jocs d'ordinador. Potser hauria estat bé mirar per la finestra ni tan sols per veure en quina època ens trobàvem i quins plaers ens podia oferir.

Quan ja quasi feia mitja volta, per entrar al garatge i tancar-li les portes a l'estiu fins l'any que ve, qui sap si hi arribava per presenciar-lo, un últim raig de llum em va il·luminar i una mica molla i tremolosa, per la brisa suau de finals d'estiu, va relluir enmig d'un seguit de fulles i de troncs, una cirera molt vermella. M'hi vaig apropar il·lusionada.
"Mama! he trobat una cirera! Mira, és molt vermella!"- vaig cridar, ensenyant-li la cirera des del jardí, amb el braç alçat. Ma mare, somrigué, apartà el llençol que li tapava la vista i digué:
- Diuen que on hi ha llum, hi ha esperança.

Comentaris

  • rectifico[Ofensiu]
    redrose | 19-08-2013

    escrivint*

  • resposta[Ofensiu]
    redrose | 19-08-2013

    Moltes gràcies per donar la opinió!
    Me n'alegro de que t'hagi agradat el meu relat!
    Seguiré escribint, això em serveix d'inspiració i
    també de satisfacció personal!
    Una abraçada.

  • Lluent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-08-2013 | Valoració: 10

    Tens una prosa magnífica! És un relat breu, intens i lluent. Talment sembla un proverbi japonès. Barreja la nostàlgia de l'estiu que s'acaba amb la il·lusió de trobar encara una cirera. A més, hi ha el toc poètic del raig de llum sobre la pell lluent de la cirera, fresca, dolça i boníssima. Total, un relat preciós, poètic, molt ben escrit i amb un regust molt dolç. Que m'ha encantat, vaja. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de redrose

redrose

21 Relats

30 Comentaris

16063 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Sóc una ex-estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?
M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.

Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....