el dret, la justícia i l'autoritat policial

Un relat de: redrose
Sóc filla de policía local de tota la vida, germana de caporal de mossos d'esquadra i cosina d'inspector de policía. M'he passat tota la vida envoltada de persones que seguien la llei i l'ordre. M'he passat la vida entenent que viviem en una societat segura, que cumplir les ordres i seguir les directrius de les autoritats era la manera de que les coses anèssin bé.
Començo a pensar que les autoritats no són Déu. No són un salvador omnipresent, no ens poden rescatar. He deixat de creure en la justicia, en la vegilància.
Amb tots els desastres succeïts aquest últim any em pregunto: podem confiar en que se'ns protegeixi de tot?

Som misèria al costat dels que volen mal. No valem un duro. Si ens disparen enmig del carrer, no hi ha trucada a emergències que valgui. Ningú ens pot salvar.
Creiem en la justicia com a medi de salvació per aquells que hem perdut tant, i com a medi de càstig contra aquells que s'ho "mereixen": Però...i si la justicia no ens emplena? Vivim obligats a creure que el dret és just i que ens veurem recompensats per aquest.
I si un dia, un bon dia ens aixequèssim i perdèssim algú? El dret, la justicia, les autoritats...ens ho retornarien? Em sembla que no. Sobretot, el que no podrien retornar és la decepció.

M'he passat tota la vida envoltada de persones que seguien la llei i l'ordre. He estudiat dret, per buscar les respostes que tota la vida he estat buscant i fins i tot, arribats a aquest punt, no les he trobat. Perquè no existeixen. Perquè no hi ha llei que et salvi de la vida.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de redrose

redrose

21 Relats

30 Comentaris

16061 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Sóc una ex-estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?
M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.

Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....