L'avi vora el foc

Un relat de: rnbonet

Direu que, a vora foc, lluminàries, busques, espurnes, cendres... I sí, tindreu raó. L’avi ho contava a la llar de casa, ja sopats.

A vora foc, il•lusions i records. A vora foc, tota la vida. El que fou, allò passat i present ... I si de cas, només pensat i amagat, a vora foc, allò que no pogué ser.
Era un dia de febrer. La suposada bruixa, nugada al pal, atenyia la foguera. Condemnada per fer infusions d’herbes que, alguna vegada, sanaven malats. “Aliada del dimoni”, cridaven. I els botxins calaven foc. Abracadabrant escena, pròpia de ““penícula de por””, com deia el iaio. La filla plorava d’amagat. Seguiria els consells de sa mare. El Diable Major li feia un pols al Suprem.

Un Sant Antoni de gener, amb foc. Foguera allà pels Ports. Dimonis a la plaça. I un foc d’altra manera que incendia amants sota els portals. Uns instants de deliri. Efluvi de sentors de ‘Chanel5`. “Sant Antoni està ocupat. Pugem a casa. Vull veure com em treus els dimonis del cos, esta vegada”, fa la jove. Suposem que Belcebú no va gravar l’escena posterior.

Un altre sant Joan, amb foc de fogueres, per juny. La nit és càlida, vora mar. El foc és a dins la ciutat. També, però, hi ha foc i flama als voltant de la platja. Cossos lluitant en combat de joia damunt la sorra. S’han escapat de l’altre foc. Turístic foc. Molt a tocar, i esperant el presagi d’ones fortes que anunciava l’oratge, el dimoni fa surf al Postiguet.

“Foc, foc”! Quan els bombers arribaren, tot flames i fum, en aquella casa de poble. Els trobaren tots dos, arraulits, junts, abraçats, cremats. Lucifer feia cara agra, en escoltar la notícia a la ‘tevé’.

Direu que, al foc, lluminàries, busques i cendres. Potser també alguna espurna, tota la vida. Allò que fou al passat. I allò que és al present. Perquè passat i present són vida. El futur? Flames i espurnes. Foc. I cendra, molta cendra.

L’avi , que havia viscut molt, ho contava a la llar, a casa, vora foc.

Comentaris

  • Relat amable[Ofensiu]
    Vicent Terol | 12-06-2016

    Tot un viatge per diferents escenes amb el foc com a element comú i també la presència del dimoni, més o menys metafòrica. M'agrada la imatge de Lucifer fent surf al Postiguet...

    Amable i original relat, en forma i contingut.

  • Focs i focs![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-05-2015 | Valoració: 10

    A la vora del foc, els avis contaven les seves històries quan la tecnologia no havia arribat a pobles i ciutats. I el foc era present en moltes festes com a símbol de mort i renovació, de vida, d'amor. Ho expresses molt bé en el teu relat. Junt al foc que crema, el foc de la passió amorosa també hi juga el seu paper. L'incendi dels amants perpetua l'espècie i és gracies a ell que l'home ha sobreviscut en la terra.
    Un relat molt interessant i ben portat. L'enhorabona

  • Bona descripció del foc[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-03-2015

    M'ha cridat l'atenció, sobretot, la frase: "Cossos en combat de joia damunt la sorra". Genial!
    Una abraçada, amic Ramón.

  • Les lluminàries...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-02-2015

    Podrien ser un món apart format per tants relats com lluminàries, com vides davant del foc. Present, passat i futur.

    M'agraden els fragments al principi i al final, repetits sense ser ben bé iguals. Ja ho vaig dir, al repte.

    El foc que va descobrir l'home fa tant i tant i que mai ha perdut la màgia.


    Mena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

260 Relats

1547 Comentaris

282414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!