L'ànima en pena del vell Coniller (Culpa)

Un relat de: EmmaThessaM

Diuen que els dies de mercat el vell Coniller recorria els carrers com una ànima en pena, amb el jersei estripat a l'altura de l'estómac i les xiruques tacades de fang vermell. Cabell blanc, vell i gras, amb un bigoti que li tapava mitja cara i un sac de conills a la gepa. Deambulant sense rumb. Anunciant amb veu afònica la mercaderia que empresonava dins la tela de ràfia.

- Conillets tendres a punt per llevar-hi la pell! Ni tan sols els ganivet us cal esmolar, ja us ho faig jo!- diuen que cridava amb la fulla d'acer a la mà-. Conillets tendres, acabats de desmamar, no veieu la carn tan blanca que tenen? Conillets tendres, conillets tendres, qui en vol un? Qui se'n queda dos? Qui vol quedar bé amb la sogra aquest Nadal?

La multitud s'apartava al seu pas, com si de la quilla d'un vaixell antàrtic es tractés, i es tornava a tancar al seu darrere, com si mai no hagués existit. Sol. Sempre sol diuen que anava. El qui les havia fet córrer totes sense necessitat de moure un dit, aparcat pel tren de la vida a l'estació de la solitud. Per culpa seva.

- Conillets tendres, qui en vol quatre?- continuava cridant enfilant el camí del cementiri.

Hivern i estiu, amb neu i sol. Sempre el mateix destí. Sempre el mateix quartet de làpides. Sempre els mateixos dits resseguint una foto esgrogueïda pels segles en la que encara es distingia la figura d'una dona esvelta amb una nena pigada a la falda... El mateix dolor al pit en rememorar-la en braços d'un altre home... La mateixa fulla d'acer travessant la pell i segant conductes plens de sang... De la sang de la seva dona... De la sang de la seva filla... De la sang del seu cunyat... De la seva pròpia sang.

Si ho hagués sabut...

Comentaris

  • M'ha donat l'antic nom per felicitar-te el quart[Ofensiu]
    JOANPG | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
    FELICITATS!

  • Penso que t'havien d'haver[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-09-2007 | Valoració: 10

    seleccionat algun altre relat, perquè tots són molt bons! De totes maneres, aquest fa feredat... M'ha vingut una esgarrifança i tot. Potser perquè sense complexos i sense dubtar-ho, has posat en contrast dues coses prou contrastades, valgui la redundància: els conillets (no conills, no: conillets petits, tan bonics com unes boletes de pèl precioses, mascotes per a molta quitxalla) i l'acer segava les vides i escampava la sang. No només les vides dels animals, sinó també la d'unes persones que havien format part del seu passat i que ell havia destruït autodestruïnt-se. És molt bona la imatge de l'home travessant el carrerm, amb la gent que se separa per deixar-lo passar, sense ni tocar-lo, per després reajuntar-se rere seu, "com si no existís, efectivament".

    Està ben trobat el paral·lelisme entre els conillets, bonics, que són sacrificats per al consum humà, i els personatges, estimats, que foren assassinats per... no!!! No pensessis pas que anava a dir per al consum humà, ui no, i ara! Per l'obcecació i la fúria d'un assassí que, matant aquella gent, es va autodestruir ell mateix.

    Gràcies pel teu comentari, Teresa, i sí, mira, la crítica és al títol i para de comptar, jeje! De fet, les observacions les hi vaig fer per correu electrònic al Biel, o mitjançant alguns comentaris.

    Una abraçada i fins una altra!

    V.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EmmaThessaM

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

46896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)



Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.



EmmaThessaM (emmathessam@yahoo.es)



M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.


www.vullescriure.cat
lallibretavermella.blogspot.com