Musa Eterna (Passió)

Un relat de: EmmaThessaM

Mira'm als ulls i digue'm que no ho vols. Et faré immortal. Els trobadors cantaran les lloances de la teva bellesa felina. Els poetes encadenaran paraules inintel·ligibles per descriure els teus ulls d'argent plens de flames. Els pintors desafiaran la naturalesa dels colors per imitar el reflex dels teus cabells.

Però només jo et tindré entre els meus braços. Només jo posseiré el teu alè i m'enverinaré amb el fluid de la teva vida.

Digue'm que no ho vols i no faré ni un sol pas més. Digue'm que no ho desitges i et condemnaràs a fantasiar l'existència idolatrada que hauries pogut posseir. Digue'm que no i...

Però els teus llavis resten segellats rera la tela aspra que els embolcalla. Però els teus ulls continuen perduts en els deliris que ha provocat el narcòtic en besar la teva gola. Però les teves mans resten fermades darrere el tronc de l'arbre que et manté dempeus. I el banquet està servit. Un tinter buit. Una ploma. Unes partitures sense notes que esperen impacients la penetració de la música.

I una daga entre les meves mans.

La fulla esmolada recorre el teu pit, acaricia amb deliri la teva pell càlida i aprofundeix el contacte amb una persuasió que no admet argument en contra. Ni un crit s'escola a través de la teva llengua. Sols un espasme electritzant que em fa gemegar i un llamp a la mirada que de sobte em veu... I em deixa de veure a l'instant següent.

Les notes cauen sobre les partitures confegint una xarxa de cadència perfecta. Les flautes ressonen en la meva ment mentre el pentagrames s'omplen amb celeritat. Els violins volen un parell d'octaves en un gir melodramàtic que m'accelera el cor i el violoncel remata el final sota la meva mirada experta.

«Sang de musa» resen les lletres escrites sobre el paper: qualsevol donaria la vida per formar part d'una òpera que sobreviurà als segles. Ho dubtes, potser?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de EmmaThessaM

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

57314 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)



Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.



EmmaThessaM



M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.


Vullescriure.cat
LaLlibretaVermella.cat
TeresaSaborit.cat