SOS? A la miiiir, divinitat (Venjança)

Un relat de: EmmaThessaM

Sí. De tu. Me'n ric de tu. De les teves ínfules de setciències. Del teu ego superdotat. Qui necessita ajuda tenint-te a tu com a amic, amic? Només a una estúpida com jo se li podria ocórrer pensar que TU pots ser alguna cosa més que un rèptil fastigós amb queixals plens de verí. I sí: una altra frase de les meves intentant ofegar-te, lector. I no: aquesta és la definitiva, l'última, la final; punt i final.

Has guanyat. Felicitats. Em trec el barret de la hipocresia i m'inclino als teus peus. Em veus reptant al teu davant? Tres-centes paraules que trenquen un silenci de tres mesos. Per què? Per donar-te la raó. En tot. Absolutament. El meu ostracisme és imminent. No es pot anar contra el sistema, finalment. Amb lletres de foc m'ho he gravat a la ment, lentament i, si no fos perquè ara no se m'acudeix cap altra adverbi acabat en ment, em passaria hores escrivint-ne només pel goig de veure el mal d'ulls que et provoca llegir-los, lectora. Perquè tu llegeixes. Sempre. Encara que no diguis ni ase ni bèstia sobre les lletres que el MEU teclat vomita sobre la MEVA pantalla. I saps què? Que m'importa una miiiir el què tu pensis o deixis de pensar.

Però has guanyat. Tranquil. Després de dilapidar la nostra amistat com qui escampa engrunes de pa al mig d'un bosc ple d'ocells afamats... S'ha acabat. No llegiràs ni una piiiiip paraula més que surti dels meus somnis literaris. S'han acabat els somnis. Estic desperta. Ben desperta. I s'han acabat les nits d'insomni intentant juxtaposar mitja dotzena de paraules que TU consideris dignes de la teva aprovació, divinitat.

Aquí et quedes. Lectora. Sol. No notes com el pànic et comença a assecar la boca? Que t'aprofiti el teu triomf.

Comentaris

  • A la revista MOMENTS[Ofensiu]
    nuriagau | 18-06-2009

    Aquest relat ha estat publicat a la Revista Moments del mes de juny.


  • OlgaglO | 09-04-2007

    Com m'ha agradat llegir-te...!
    He deixat per un temps de penjar relats a RC, però agraeixo cada lectura, els comentaris són ja el "novamás". Cadascú té el seu gust amb això de la lectura, a mi personalment m'agrada llegir textos que em semblin nascuts sincers, potser de l'inconscient mateix, que em sacsegin, que em facin preguntar-me coses, sentir coses... Ja t'havia llegit abans però no t'havia comentat, continuaré llegint-te.
    Una abraçada.

  • Una lectura[Ofensiu]
    ciosauri | 21-01-2007

    Entec el relat com una explosió que es pot incloure a venjança però també a bogeria. M'explico: la bogeria seria transitòria, seria un moment de crisi en el que l'escriptora (després d'una fase en què ha estat més atenta a que la llegeixin, a l'opinió dels altres, que a escriure, a connectar-se amb ella mateixa) engega a la miiiir lectors i lectores, gent propera perquè és clar, són els que li fan arribar la seva opinió. Per més amistat que hi hagi la crítica l'entén com una crítica a ella mateixa, als seus sentiments, a la seva visió del món... I té una explosió de ràbia, i la única venjança que se li acut pel mal que li han fet és -pensant que gaudeixen destrossant-la- deixar-los sense munició.
    El problema és que la cosa no té solució. Una vegada passada la crisi continuarà escrivint (ser escriptora professional és una opció, però ser escriptora no és cap opció; és) i, un dia o altre, tornarà a caure en l'intent de ser llegida perquè tots busquem la comunicació, i si no aprèn a agafar-s'ho d'una manera diferent (l'escriptora hipotètica protagonista del relat) tornarà a estar allà mateix...

  • Confús[Ofensiu]
    qwark | 17-01-2007

    Et diré amb sinceritat (i a risc de ser considerat imbècil o poc considerat) que crec que no he acabat d'entendre el teu missatge. El que volies transmetre. I sembla greu perquè està escrit d'una manera tan rotunda que sospito que el significat deu ser evident. Puc suposar que el relat va d'una escriptora que, angoixada pels requisits de qualitat d'un lector (o potser el lector és imaginari i llavors personalitza en ell les seves pròpies fòbies? De fet em despista que, cap al final del relat, faci un canvi de sexe) decideix deixar d'escriure.

    Sobre el relat i també sobre aquestes paraules de la teva biografia et diré que també estic confús. No tinc clar si intentes donar forma a un estil propi i endinsar-te a explorar aquest territori o si és que t'has quedat atrapada literàriament en unes dinàmiques de les quals no pots sortir (i l'angoixa que transmet en seria producte).

    Però no em facis gaire cas, eh? Que jo no sóc cap divinitat. Ni tan sols m'he apuntat mai a les oposicions.

l´Autor

Foto de perfil de EmmaThessaM

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

57303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)



Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.



EmmaThessaM



M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.


Vullescriure.cat
LaLlibretaVermella.cat
TeresaSaborit.cat