Cinc-cents mots i escaig - IV

Començo el comentari amb unes petites apreciacions ortogràfiques: a nouvinguda ha aparegut una n de més :-), i gamarussos va amb ‘o'.
A part d'això, el diàleg m'ha semblat molt creïble i divertit. La veritat és que sembla que la tal Clàudia viu a una altra galàxia.
A la primera frase del diàleg, allà on dius: ‘va xisclar la nouvinguda més que preguntar' no em fa el pes la construcció ‘més que preguntar', potser ho hauria posat abans, és a dir, ‘ va xisclar, més que preguntar, la nouvinguda'.
També hauria dit ‘ El bol de crispetes va volar per l'aire, fent dues voltes de campana i va acabar...'
El gat sembla que queda ‘enterrat' per les crispetes, i per tant, jo hauria posat ‘ es queixà l'animaló sota la seva presó de blat de moro (les crispetes són de blat de moro, no de blat) explotat.
Quan dius ‘ sense poder-se creure' jo hauria dit ‘sense poder creure's, però està clar que és una qüestió de gustos.
La frase ‘ que ara et sorgeix efecte la borratxera' quan l'he llegida m'ha semblat una mica estranya. Sorgir efecte per mi té una connotació ‘reparadora' ‘curativa' i em resulta estrany veure-la amb ‘borratxera'. Potser hauria dit ‘ara et surten els efectes de la borratxera', vaja que el que no m'agrada gaire és ‘sorgir efecte'.
Això de l'estàtua de Colom transsexual m'ha fet gràcia, però ho veig una mica forçat, vull dir que em sobra el transsexual, amb ‘convertida en una estàtua de Colom' penso que n'hi hauria prou.
De nou, tornes a utilitzar la tècnica de la repetició ‘un noi'. En aquest cas però, pel meu gust, no cal. M'hauria agradat més: ‘Un noi, d'ulls verds, de cabells llargs de color panotxa i de pell bronzejada, acabava de sortir del bany i se la mirava amb esguard interrogatiu. Duia, com a únic complement, una petita tovallola de mà lligada a la cintura', o alguna cosa així.

el noi? el noi? el nopi! d'ulls verds???? ostres! recordo la camera, l'amiga borratxa i els perdulaires que la seguient pel carrer. però del noi no em recordo, serà que estic fent.-me vella... però es possa interessant... un noi amb poca roba d'ulls verds....jejejje

Bé, el relat és àgil i de bon ritme, amb intriga com fins ara, i cada vegada ens convides més a llegir. He de dir que potser has de treballar més els diàlegs que costen de saber qui parla i quan. I ai`xò si t'has llegit els capítols previs.

Bé, em segueix intrigant l'història, segueixo llegint.

Només un suggeriment de caire tècnic. Te tres guionets per escollir:

· El del teclat: -
· Alt + 0150: -
· Alt + 0151: -

M'ha agradat el relat encara que suposo que m'hauria de llegir els capítols anteriors per acabar de situar-me, però ja puc veure que té un estil molt fresc i àgil. Salut!

Quim

Et continuo llegint.

L'entrada d'aquest capítol: bona. Molt bona.

La conversa: digna d'algun serial televisiu d'aquests que fan avui en dia i que tenen tant d'èxit (per cert: t'ho has plantejat? Aquests personatges teus tenen carisme, creu-me).

El desenvolupament: ràpid, amb ritme, gairebé agressiu (en concordança amb la conversa).

I el final: gir complet. Què fot aquest noi sortint del bany?

EmmaThessaM... continua amb aquests "Cinc-cents mots i escaig", si us plau.

LLIBRE

PS.- Disculpa pel meu atreviment en el comentari del capítol III. No sé què m'ha passat. Coses de l'olla (sí, dona: aquella cosa que tenim damunt les espatlles). No sé... m'ho estava passant tant bé, llegint-te, que he tingut ganes d'immergir-me en el relat. No m'ho tinguis en compte, eh! Una abraçada!

Veig que la teva narració continua trepidant i ens segueix deixant amb la incognita. No sé si al final no resultarà massa llarga i confosa per llegir-la aquí a la web, pero de moment o diria que vas mooooolt bé.
El que volia també era agrair-te el teu comentari tan detallat dels meus Contes Petits. Jo també penso que el primer és el millor (Potser perque es l'únic inventat?). Encanvi no entenc que necessitis una explicació per allò de la lluna, tan estrany és que qui creu en el poder protector del sol acabi creient també en el poder màgic de la lluna? , o que trobis contradictori que al final, malgrat tot, tots acabem aprenent a mentir. En quant a El do, miraré que puc fer amb la última frase. La veritat és que es la més díficil .
Moltes gràcies altre cop, espero poder-te tornar el favor un altre dia amb més temps, potser quan acavis amb els 500mots!