Cinc-cents mots i escaig - IV

Un relat de: EmmaThessaM

La paret estava fumada, la porta esbotzada, el terra encatifat d'espuma. Asseguda còmodament al sofà del menjador, la Clàudia s'estava mirant una peli de riure amb un bol de crispetes a la falda.

_ Però es pot saber què ha passat aquí?_ va xisclar la nouvingunda més que preguntar.

El bol de crispetes va volar per l'aire, va fer dues voltes de campana i va acabar aterrant a sobre el petit gat negre que treia el morro per sota les cames de la Clàudia.

_ Miuuuuu..._ es queixà l'animaló des de la seva presó de blat explotat.

_ Pobret Rudolph... Has vist el què li has fet?_ va preguntar la noia tot ajupint-se a recollir l'animalet i traient-li les crispetes del damunt_. Què t'ha fet la dolenta de la Nunu?

_ Que què...? Que què li he fet jo?!_ intervingué la noia sense poder-se creure el què estava sentint_. Però com pots tenir tanta barra? Has estat tu qui li ha llençat el bol a sobre!

_ Has estat tu qui m'ha espantat: si no haguessis entrat de cop... Que no recordes com funciona el timbre?_ preguntà tot amanyagant el gatet.

_ Meuuuu...Rrrr..._ roncà en Rudolph.

_ El timbre? El timbre?!_ exclamà obrint uns ulls com unes taronges i mirant al seu voltant amb incredulitat_. Però tu has vist com està el pis? Tu has vist com està la porta? Tu has vist...? Tu has vist com està tot?! Es pot saber què ha passat aquí?

_ Ha estat culpa teva: si no haguessis muntat aquell merder a la cuina... I no cridis que...

_ Què passa? Que ara et sorgeix efecte la borratxera i et fa mal el cap?_ preguntà amb sarcasme_. És clar: ara a la noia li fa mal el cap. Em tira la càmera de fotos a la rentadora, em destrossa la porta d'entrada, m'omple el pis d'espuma... Però ara resulta que no em puc queixar perquè a la senyoreta li fa mal al cap i perquè, en realitat, tot és culpa meva!_ acabà cridant.

_ No cridis..._ repetí tot fent-li un gest amb la mà perquè abaixés el volum.

_ Cridaré el què em donarà la gana!_ exclamà tot assenyalant-la amenaçadorament amb el dit_. Al cap i a la fi, si no recordo malament, això encara és casa meva, tu vius gràcies als diners que el meu avi et paga per mantenir allunyats aquells gamarussus de paparazzis i si no fos per...

La noia es va quedar literalment paralitzada al centre del menjador i va tancar la boca, convertida de sobte en una estàtua de Colom transsexual a mida real.

Un noi acabava de sortir del bany. Un noi d'ulls verds, de cabells llargs de color panotxa i de pell bronzejada. Un noi que se la mirava amb esguard interrogatiu. Un noi amb una petita tovallola de mà lligada a la cintura com a únic complement.

_ Paparazzis?

Comentaris

  • Taller grup 3, ronda 3[Ofensiu]
    minerva | 09-04-2007

    Començo el comentari amb unes petites apreciacions ortogràfiques: a nouvinguda ha aparegut una n de més :-), i gamarussos va amb ‘o'.
    A part d'això, el diàleg m'ha semblat molt creïble i divertit. La veritat és que sembla que la tal Clàudia viu a una altra galàxia.
    A la primera frase del diàleg, allà on dius: ‘va xisclar la nouvinguda més que preguntar' no em fa el pes la construcció ‘més que preguntar', potser ho hauria posat abans, és a dir, ‘ va xisclar, més que preguntar, la nouvinguda'.
    També hauria dit ‘ El bol de crispetes va volar per l'aire, fent dues voltes de campana i va acabar...'
    El gat sembla que queda ‘enterrat' per les crispetes, i per tant, jo hauria posat ‘ es queixà l'animaló sota la seva presó de blat de moro (les crispetes són de blat de moro, no de blat) explotat.
    Quan dius ‘ sense poder-se creure' jo hauria dit ‘sense poder creure's, però està clar que és una qüestió de gustos.
    La frase ‘ que ara et sorgeix efecte la borratxera' quan l'he llegida m'ha semblat una mica estranya. Sorgir efecte per mi té una connotació ‘reparadora' ‘curativa' i em resulta estrany veure-la amb ‘borratxera'. Potser hauria dit ‘ara et surten els efectes de la borratxera', vaja que el que no m'agrada gaire és ‘sorgir efecte'.
    Això de l'estàtua de Colom transsexual m'ha fet gràcia, però ho veig una mica forçat, vull dir que em sobra el transsexual, amb ‘convertida en una estàtua de Colom' penso que n'hi hauria prou.
    De nou, tornes a utilitzar la tècnica de la repetició ‘un noi'. En aquest cas però, pel meu gust, no cal. M'hauria agradat més: ‘Un noi, d'ulls verds, de cabells llargs de color panotxa i de pell bronzejada, acabava de sortir del bany i se la mirava amb esguard interrogatiu. Duia, com a únic complement, una petita tovallola de mà lligada a la cintura', o alguna cosa així.

  • Ostres, ostres, ostres[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 30-11-2005 | Valoració: 9

    el noi? el noi? el nopi! d'ulls verds???? ostres! recordo la camera, l'amiga borratxa i els perdulaires que la seguient pel carrer. però del noi no em recordo, serà que estic fent.-me vella... però es possa interessant... un noi amb poca roba d'ulls verds....jejejje

    Bé, el relat és àgil i de bon ritme, amb intriga com fins ara, i cada vegada ens convides més a llegir. He de dir que potser has de treballar més els diàlegs que costen de saber qui parla i quan. I ai`xò si t'has llegit els capítols previs.

    Bé, em segueix intrigant l'història, segueixo llegint.

  • Un suggeriment[Ofensiu]
    iong txon | 12-11-2005

    Només un suggeriment de caire tècnic. Te tres guionets per escollir:

    · El del teclat: -
    · Alt + 0150: -
    · Alt + 0151: -

    M'ha agradat el relat encara que suposo que m'hauria de llegir els capítols anteriors per acabar de situar-me, però ja puc veure que té un estil molt fresc i àgil. Salut!

    Quim

  • Llibre | 19-10-2005

    Et continuo llegint.

  • Llibre | 10-08-2005

    L'entrada d'aquest capítol: bona. Molt bona.

    La conversa: digna d'algun serial televisiu d'aquests que fan avui en dia i que tenen tant d'èxit (per cert: t'ho has plantejat? Aquests personatges teus tenen carisme, creu-me).

    El desenvolupament: ràpid, amb ritme, gairebé agressiu (en concordança amb la conversa).

    I el final: gir complet. Què fot aquest noi sortint del bany?

    EmmaThessaM... continua amb aquests "Cinc-cents mots i escaig", si us plau.

    LLIBRE

    PS.- Disculpa pel meu atreviment en el comentari del capítol III. No sé què m'ha passat. Coses de l'olla (sí, dona: aquella cosa que tenim damunt les espatlles). No sé... m'ho estava passant tant bé, llegint-te, que he tingut ganes d'immergir-me en el relat. No m'ho tinguis en compte, eh! Una abraçada!

  • Gràcies[Ofensiu]
    NEULA | 04-08-2005

    Veig que la teva narració continua trepidant i ens segueix deixant amb la incognita. No sé si al final no resultarà massa llarga i confosa per llegir-la aquí a la web, pero de moment o diria que vas mooooolt bé.
    El que volia també era agrair-te el teu comentari tan detallat dels meus Contes Petits. Jo també penso que el primer és el millor (Potser perque es l'únic inventat?). Encanvi no entenc que necessitis una explicació per allò de la lluna, tan estrany és que qui creu en el poder protector del sol acabi creient també en el poder màgic de la lluna? , o que trobis contradictori que al final, malgrat tot, tots acabem aprenent a mentir. En quant a El do, miraré que puc fer amb la última frase. La veritat és que es la més díficil .
    Moltes gràcies altre cop, espero poder-te tornar el favor un altre dia amb més temps, potser quan acavis amb els 500mots!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EmmaThessaM

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

43960 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)



Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.



EmmaThessaM (emmathessam@yahoo.es)



M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.


www.vullescriure.cat
lallibretavermella.blogspot.com