La vida és bonica però, a vegades, complicada

Un relat de: AnNna

La Patrícia es desperta perquè el veí de sota fa molt de soroll. Es lleva amb mala cara. Ha dormit dues horetes en tota la nit, pensant en els ulls de color mel del Sebastià, que no li fot ni cas.

En Pau es lleva tard, molt tard. Té un somriure als llavis que el fa sentir estúpidament feliç. Ahir dissabte, va passar una estona de cel amb la Sofia, la seva noia de vidre. Ella l'estima. Sap que avui tindrà bon dia. Després de tot, la nit passada va ser una molt bona nit. Bon cap de setmana, en fi.

A l'Hospital del Mar, un grup de gent gran es pregunta què els queda d'aquells temps en què anaven amb pantalons curts i els genolls pelats. De cara a la finestra, veient les ones, un jaio menja avellanes.

El Pep obre els ulls quan nota que una gota li mulla la galta. Està plovent. Amb unes males paraules maleeix aquest cony de temps. Sent una fiblada a la pell, que li recorda que fa dos dies que la seva boca no ha provat res. És ben bé que en un sol món, hi ha dues classes de persones.

"Per què no véns? Si us plau, torna... Vine i digue'm que m'estimes altra vegada, entrega'm més bocins de tu... Em sento tan sol... Desgraciadament sé que tot s'ha acabat i que no tornaràs... Però també sé que passarà el temps i et seguiré estimant". Un silenci criminal envaeix els pensaments d'en Miquel.

En Jordi repassa la llista de la gent que ve a la festa aquesta nit. Han de muntar-s'ho bé. Encara és massa jove per a fer-se gran. Ha de lluitar, ell també voldria ser rei. Ha de lluitar, sap no n'hi ha prou amb ser català. Té tantes coses a fer... I lluitarà fins a trobar-ne la solució.

La Núria ha deixat el seu home. Per fi, s'ha cansat d'estar domesticada. Farta d'aquell que no sabia que ella no és un forat. Cansada d'aquell que no entenia que cada dia no en tenia ganes. Per fi és lliure. No ha estat gens fàcil, però ara és feliç. No l'enyora. Ja farà cap. Però té por. Perquè sap que quan el trobi pel carrer, els batecs marcaran les passes, i serà una d'aquelles vegades en que el món li fa por.

"Aquest vespre és fantàstic. Mitjans d'agost, Calafell. Un vespre amb tu, la meva gran estimada. De fons, amb el so de l'escuma, sembla que soni la balada dels sentits. Quan el rellotge em diu que és hora de tornar a casa, em giro, et miro i dorms." L'Ignasi es queda una estona mirant la Glòria, abans de despertar-la amb un petó.

"Prou. No m'agrada la teva forma de ser, no podem seguir així. Com més et coneixo més m'agrada el teu gos. No vull ser el teu segon plat. No has sabut ser prou dissimulat i t'he descobert. Del balcó de casa t'he vist amb ella. Sempre havies volgut anar-te'n amb una més gran... doncs ja la tens. I ara no em diguis res, perquè tot el que dius em fa riure." Discurs que la Joana es prepara per a deixar anar davant del seu ex.

I és que, la vida és bonica però, a vegades, complicada.

Comentaris

  • i com ho ha llegit ???[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 24-07-2005

    ha comprat es llibre ?? perquè aquí no se pot llegir, no entenc res ...

  • nina no facis cas[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 24-07-2005

    no sé que li ha passat a aquesta mallorquina, però pareix que li ha trabucat es cap, ni tan sols escriu bé es mallorquí ... que no me toquin la meva Annna, no sé que putes diu, però no m'agrada com te xerra a tu ..

    una besada molt forta

    la teva padrina

    conxa

  • Ho veieu?[Ofensiu]
    AnNna | 10-04-2005

    La gent no entén que són títols dels pets.... ahhh! déu meu, quina ràbia! m'hauríeu d'haver deixat posar-ho.... :( sniff!

  • L'he llegit al llibre...[Ofensiu]
    intratable | 10-04-2005 | Valoració: 8

    ... i m'han semblat bones aproximacions als pensaments de diverses persones. Potser i falten les conseqüències que els hi podrien ocasionar en la seva vida.

  • Visca Els Pets!!![Ofensiu]
    Mònica Prats | 09-03-2005 | Valoració: 10

    Hola Annna, em dic Anna i tinc setze anys. Per començar vull dir-te que m'ha encantat trobar-me amb aquest relats, ja que sóc una graaaan fan dels Pets. Visc a Tarragona...i alguna cosa n'havia de treure de profit no?. Només dir.te que, a part de que m'ha agradat molt, que no he sabut trobar algunes de les cançons...no les has posat totes oi? me l´he mirat per damunt i no hi vaig la colla, ni vaig calent, ni profilàctic...Jeje, repeteixo: m'ha agradat moltííííííííííísssssim. Felicitats!
    Segueix escrivint. Salut i Força Pets!!!

  • Bones...[Ofensiu]
    AnNna | 01-02-2005

    Pivotatomic, només contestar-te algunes coses. Aquí, de frases senceres de cançons, potser n'hi ha una o dues. El que hi ha són títols, simplement. Paraules, mitges frases... no sé com dir-ho.
    I, el cas del "jaio"... és un títol d'els pets... per tant... per incloure'l, hi va perfecte. "ancià" no representaria res... el meu "jaio" és una cançó amb melodia i acords.
    bé, no sé si serveix de molt...
    Gràcies a tots per comentar-me! Estic rebent molt bones crítiques aquests dies! Responeu molt bé les propostes!!!
    Molts petons!
    AnNna.

  • Short cuts[Ofensiu]
    pivotatomic | 01-02-2005

    Aquests relats fets a base de bocinets de vida sempre m'han agradat. Des de la colmena del meu detestat Cela, fins a Manhattan Transfer o als short cuts del raymond Carver. Tu lligues amb molta habilitat totes aquestes situacions i construeixes un mosaic sugerent i, en ocasions, evocador.

    La pega? Quant hi ha aquí de l'Annna i quant dels Pets? No conec les cançons i, per tant, no sé quines frases són teves i quínes seves. I, sense aquesta dada vital, em veig impossibilitat de fer-te un comentari més a fons. És evident que has trobat una esplèndida manera de lligar-les, però, siguem sincers, no t'has inventat res amb això. Només et puc dir que m'encantaria llegir aquest relat de nou, 100% Annna i 0% Pets (o 3%, que tots manllevem una frase que ens ha agradat de tant en tant...).

    Ah, una coseta de perepunyetes. La paraula "jaio" crec que no existeix en català i, en tot cas, em sembla que té un sentit pejoratiu que tu no busques. No hauria estat millor fer servir "ancià"?

  • La setmana de... (2)[Ofensiu]
    Llibre | 31-01-2005

    Ei! Gràcies pel teu comentari-resposta. I dir-te que ho sento, noia: la meva cultura musical passa per una total ignorància del repertori discogràfic del Pets.

    Què faig? Retiro tot el que he dit? (és broma!)

    Salut, escriptora!

    LLIBRE

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 31-01-2005

    Tens tota la raó amb un títol tan suggerent: la vida és bonica però, a vegades, complicada.

    Mirem un a un els teus personatges?

    1.- Tenim la Patrícia, amb el seu problema d'insomni i un amor impossible. Ben descrit.

    2.- En Pau, feliç de la seva situació de parella i del cap de setmana. També el veig.

    3.- Aquest és genial. No té noms, i potser per això universalitzes aquest sentiment de desarrelament, de solitud. Pas del temps.

    4.- Aquest d'en Pep, trobo que perd força per dos motius:
    Primer.- El nom. Al contrari del cas anterior, no veiem un personatge universal, un rodamón, sinó una persona concreta, en Pep, que té un problema... potser puntual... crec que just per la concreció que li dones queda desdibuixat.
    Segon.- Perquè fas una cosa que en els altres casos em sembla que no feies: no et quedes amb la simple descripció, sinó que prens partit. Això es veu en la darrere frase: "És ben bé que en un sol món, hi ha dues classes de persones." Amb aquest comentari teu, personal, o dit d'una altra manera, de la narradora, ens allunyes del personatge que ens havies presentat.

    5.- Tornem al tema amorós. Un trencament que produeix un "silenci criminal" (molt bona, aquesta imatge!).

    6.- Trobo que queda confús: ser jove, lluitar, ser català, trobar la solució... Potser has volgut sintetitzar massa una situació. No ho sé. No m'acaba de quedar clar.

    7.- Tòpic, però molt bo. Llenguatge directe, amb aquell punt de "mala llet" d'aquest tipus de situació. M'agrada.

    8.- Tendre. Molt tendre.

    9.- És una mica repetició del de la Núria, però des d'un altre punt de vista. M'ha agradat especialment, el gir sorpresa que fas en escriure: "Sempre havies volgut anar-te'n amb una més gran... doncs ja la tens". Ostres! Molt bo! Perquè normalment es diu el contrari, no? Que volen marxar amb una de més jove.

    Resumint: presentes nou casos (i em pregunto si el número nou és casual o està decidit amb anterioritat) que intenten acollir-se al títol del relat. Situacions que poden ser complicades i situacions que donen bellesa a la vida. En fas una barreja i les llences damunt el full en blanc (o la pantalla buida).

    Està ben estructurat, i fins i tot si ens acollim a la clàssica estructura de plantejament, nus i desenllaç, aquestes tres parts hi són. El plantejament coexisteix amb el mateix títol del relat, no necessites més paraules. El nus seria cada paràgraf, cada punt i apart on ens narres un cas concret. I el desenllaç el trobem en l'última frase: "I és que, la vida és bonica però, a vegades, complicada.". Que a més, fa la funció de cap-i-cua. Ens torna al començament.

    Un relat treballat, on només, només... m'atreviria a dir que caldria que fessis un petit esforç per escapar de les situacions clixés, dels tòpics. Buscar casos més peculiars, diferents, originals... segur que si mires al teu voltant en trobaràs un munt.

    Aquesta seria l'única observació que faria d'aquest relat, que m'ha agradat força. Però això no vol dir, evidentment, que jo tingui raó i tu no. Tot just és la meva opinió personal. O sigui que... endavant, i no em facis ni cas.

    Salut!

    LLIBRE

















  • ... i s'ha acabat![Ofensiu]
    neret | 31-01-2005

    molt maco anna, bocinets de la vida de molta gent, la que surt a les teves històries i la dels que hem escoltat les cançons...

    apa, bona nit!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Thalassa | 10-12-2004

    per un Silènci criminal en acabar el text, per recordar-me que m'he fet gran (una mica) però que encara tinc ganes de tancar els problemes dins de casa i llençar ben lluny la clau.

    Thalassa

  • AnNneta un petonàs des de ReUs!![Ofensiu]
    metjau | 07-12-2004 | Valoració: 10

    WooOooPs! oles AnNneta!

    Ja saps k normalment m'encanta tot el k escrius i si els protagonistes de la història són Els Pets, wah! enkara m'agrada més!
    la veritat és que trobo que has tingut molt d'enginy i molta gràcia en lligar les diferents cançons i relacionar-les per descriure les diferents escenes. El teu punt d'originalitat i de nostàlgia, ingredient sempre present en les teves creacions, ha fet que "la vida és bonica, pero complicada" sigui un bonic regal per tots aquells fans incondicionals del grup de Constantí i una fantàstica reflexió sobre la vida quotidiana, la qual ningú la qualifica de fàcil...

    Continua escrivint wapissima!
    Molts Petonets AnNneta!

    Un katacrackeny que va ser present al concert de Vidreres i que sempre recordarà el "S'ha acabat" que va viure al teu costat (o... millor dit, sota teu!:P) Jaume!

  • Bones!![Ofensiu]
    Gorwilya | 18-11-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, ho he trobat molt bonic! Està molt bé el collage que has fet amb les lletres de cançó dels Pets i la teva inspiració... ;)
    Continua escrivint, que jo et seguiré llegint!

    Una abraçada i petons!

  • Un relat que fa olor de Pets...[Ofensiu]
    Pol.lux | 16-11-2004 | Valoració: 9

    Hola AnNneta!

    Primer de tot, he de reconeixer que soc un fan incondicional d'Els Pets; suposo que aquesta es una de les raons principals per les quals m'ha encantat el teu escrit.

    Deixant de banda la subjectivitat, trobo que el teu escrit, a mes a mes de ser molt, molt original, tambe esta molt aconseguit; es nota que te l'has treballat!

    Molt be, AnNna! Salut!

    Pol.lux

    PD: Visca Els Pets de Constanti i la mare que els va parir!

  • La BSO de tota una vida[Ofensiu]
    llibertària | 14-11-2004

    està curradissim, m’agrada molt, sobretot perquè són les cançons amb les que he crescut, i m’he anat fent gran. Molt currat, un bon homenatge a aquest grup que tants cops ens ha fet plorar, riure... al costat de la seva veu i música.

    Tant se val si la vida es complicada, tenim els pets per fer-nos recordar que també és bonica.

    Una abraçada i continua escrivint

  • mistika | 14-11-2004 | Valoració: 8

    hola anNna wapa!
    doncs molt bé ja he llegit la resta de relat....
    trobo que està molt encertat el títol!
    Vinga segueix així (escribint tan bé ).
    Ah gràcies pel teu comentari a em vull morir.
    PtoNs, ens veiem al MSN!

  • .....[Ofensiu]
    Linkinpark | 13-11-2004 | Valoració: 9

    Molt bo aquest relat, tens tota la raó, la vida és complicada, igual que aquest relat, ja que suposo que tots són fragments de cançons dels pets no? Continua així anNna!!!

  • molt ben trobat!!![Ofensiu]
    FRAN's | 12-11-2004

    gran relat d'un gran grup que parla en una gran llengua (que gran que és tot, ara que m'hi fixo...). ja m'imagino com et deu haver costat poder trobant la relació idonia per a cada títol, però realmetn ha valgut la pena...

    per al a meva veïna de sota (qui diu veïna diu companya de relats)

    FRAN's

  • noia, tu has currat![Ofensiu]
    RêD WiTCh | 12-11-2004

    crec que jo mai podria fer una cosa així! barrejant títols i trossos de cançons d'un mateix grup... buf! quina feinada no?? però val la pena si el resultat és així! enhorabona!! i és que es veritat, la vida és bonica, però a vegades, complicada...

  • De fet,[Ofensiu]

    encara has resumit molt. Perquè mira que n'és, de complicada. Però complicada complicada, eh?
    Mira, m'ha agradat aquest colagge de personatges amb la seva particular història, per uns molt i molt dolça, per altres més neutre, per altres embafant.
    Dius que has trigat. Bé, sí, s'ha fet esperar. Però un més que ens has brindat; gràcies, noia!

  • hola petitona[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 12-11-2004

    et volia comentar algo pero ara no se lo que, me he quedat bocabadat al veure els teus ulls, i al fer gran la imatge ma sortit una cara de estrella de cine, ets tan maca com els teus escrits,
    que no te ho creus?
    "Soltes molta maduresa i molta tristor amb el teu escrit, com si una destilacio profunda del teu cos presagiesa, un esclat de crisis depresiva."
    Paraules de metge, que tinc a qui al costat.
    Apa vinga aixeca aquest anim, que ets jove i et tens que menjar el mon.
    Per cert la poesia que et vaig dedicar no es la que tu vas comentar, mira a la pagina meva i trovaras una que hi posa " A AnNa ( te ho havia promes).
    UN petonas Annna-ulls-daurats.
    o lo que es lo mateix.
    gaviri-les-mintoquue, ANNNa.

  • EL TEU BONIC HOMENATGE ALS PETS[Ofensiu]
    Marc Freixas | 12-11-2004 | Valoració: 10

    De Constantí,
    han vingut per a robar-te el cor,
    per prendre-li al temps un trosset de tu,
    i guardar-lo d'on les ànimes bones descansin per sempre al teu costat,
    i eternament,
    i sincerament...

    i ara et toca a tu Annna,
    per portar la paraula i fer-ne un bell relat,
    i dir-los amb amor :

    " La vida és bonica però, a vegades, complicada "

    amb aquestes paraules que ara ja són tan teves com seves,
    i m'agrada la composició de cadascuna de les frases, enllaçant títols de les cançons, i obtenir en tot el seu conjunt un sentit complet del contingut en el si del teu nou relat.

    Per l'Annna, a 12-11-04
    comentari amb forma de poema.

    UNA FORTÍSSIMA ABRAÇADA COMPANYA DE TRAJECTE LITERARI!!!!!!!

Valoració mitja: 9.13

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: