No acostumo a llegir poesia, però he de dir que aquesta m'ha cridat l'atenció. És entretinguda i amena. I d'un estil clàssic en el sentit que té rimes, que és com a mi m'agrada, i que mostra un humor subtil i murri típic de la cultura popular catalana que es pot apreciar, per exemple, en rondalles i havaneres.

Salut!

Podies haver puntuat amb un 2 també. Total si t'ha agradat i enganxa...

Normalment no m'agraden els relats malenconiosos. Però aquest concret, en canvi, té una alegria amagada, una certa esperança oculta que el fa diferent. No és només un "el que va ser", sino "el que podria tornar a ser".

No sé si m'explico (probablement no). I tampoc sé si és el que volies transmetre, però és el que he sentit jo.

Per dir alguna cosa "dolenta" del relat diré que els paràgrafs em semblen massa llargs. Dèries que té un servidor.

Fa temps vaig treballar en una empresa de teleoperadors. Efectivament tot el que expliques és similar a les històries que explicaven les teleoperadores, en un altre àmbit però. Fins i tot a mi, que com a suport informàtic m'arribaven trucades (però externes poques), em va passar quelcom similar amb aquest tema del català/valencià. Així, doncs, la idea principal del relat em sembla molt ben trobada.

Però el relat en sí no sembla pas un relat sino un recull d'anècdotes que et podries trobar en una pàgina web d'anècdotes del gremi de teleoperadors. De fet, podria ser un exercici interessant idear una història d'un o una teleoperador i enmig de la història intercalar les trucades que has escrit en el teu relat. D'aquesta manera podries mostrar com afecten les trucades a la relació amb els companys de feina o en la vida familiar.

Tot i la crítica lletja que t'acabo de fer, he de dir que m'ha agradat llegir-lo. És divertit, amè i, en el meu cas, una mica nostàlgic.

Salut!

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

És curiós, a mi sempre m'ha semblat, i això no és més que una apreciació personal, que els que en acabar de llegir un relat o llibre seu acabes dient "No passa res" són aquells que abusen de paraules desconegudes i prefereixen les subordinades i, bàsicament, mostrar un lluiment literari per contra d'una història interessant. I, d'altra banda, em sembla que els que tenen un estil més directe (menys "purista", si se'n pot dir així) són els que expliquen realment una història. I crec que és així perquè aquests últims si no expliquen res, no tenen cap valor. És a dir, que la primera persona del teu relat, sempre i quan la tercera persona hagi estat objectiva, realment és el que ho porta pitjor, això d'escriure.

Precisament, el teu relat -que no entrarem a discutir si és o no el millor del segle-- no el podrien haver escrit cap dels dos models d'escriptors que has presentat. No pot haver estat el que utilitza paraules estranyes i rebuscades perquè tu no les has utilitzat (bé, sí, però amb una altra intenció). Tampoc pot haver estat el que escriu relats sense acció perquè en el teu relat si que hi passen coses.

El que més m'ha agradat és que, subtilment, estàs criticant a tothom. Perquè en el fons, tots els que escrivim, tendim cap a algun dels extrems que ens mostres, volent-ho o sense voler. Fins i tot tu i jo.

Salut!

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Començo amb el teu relat la ronda de comentaris dels relats publicats al llibre 2.0 (desgraciadament a la 1.0 em vaig quedar a mitges) que faré seguint l'ordre alfanumèric en que apareixen. Tanmateix no sóc gaire bon comentarista (o comentaire, en contraposició a relataire) com bé comprovaràs.

És curiós com en un relat tan curt has aconseguit transportar-me a un temps que no he viscut però que, gràcies a la "memòria històrica", puc enmarcar clarament.
Sincerament, em reconec en una persona que per passar mals moments recorre a la música. I també m'agrada la força reivindicativa de la música com a art que permet l'expressió personal i social convertint-se així en una arma contra la repressió i demés desgràces. Per tant, el fet que el protagonista del teu relat també ho utilitzi per benefici propi i, sobretot, que això sigui el desencadenant, del seu (inmerescut) càstig reforça la crítica que fas d'una història que mai hauria hagut de ser així.

Segueix així i salut!

De vegades em plantejo començar a escriure una història a partir de diferents paraules a l'atzar. Així és com em vaig animar a escriure a fa poc més de 10 anys, després d'una proposta similar del professor de llengua castellana de primer de Bup. Més tard vaig saber que és un recurs que s'utilitza per a fer "pràctiques" d'escriptura i sembla m'havia semblat que en el fons no portava a enlloc. MENTIDA! Tu has demostrat que es pot fer. Gràcies.

La gràcia d'aquests relats on el detall important és al final és aconseguir mantenir la intriga en tot moment. I te n'has sortit prou bé, tot i que potser podries haver donat més importància al fet que el personatge no parlés, per a que el lector es preguntés el perquè. Llavors el final seria encara més impactant.
Tot i això, la idea que hi ha darrera (i que és el que a mi m'interessa quan llegeixo, més que no pas la forma) és molt bona. I per això t'animo a continuar endavant. Tant de bo ens ofereixis més històries aviat.

Quan fa no-sé-quant-de-temps vas comentar-me un relat que duia el mateix nom que aquest teu, em vaig dir a mi mateix que el buscaria. Però em vaig embadalir amb d'altres.
Ara, més d'un any més tard, el trobo, el llegeixo i em pregunto: de quantes maneres diferents es poden enfocar, literàriament, els grans temes de la humanitat?
Gràcies a aquest poema teu, torno a veure que no sempre és necessari (o imprescindible) l'humor ni el sarcasme ni la religió per a enfrontar-nos a la mort, sinó que una millor manera (potser) és conviure-hi recordant-nos que no ens deslliurarem del final (fortament unit al mateix concepte de "vida") sense deixar de banda tot allò que mentre puguem, la vida ens ofereix. És un pensament encoratjador.

...perquè és romàntic i versemblant. Aquestes dues qualitats no acostumen a anar de la mà, precisament.

Salut!

L'he llegit al llibre com els altres 49. He de dir, i no té res a veure amb el teu relat, que a majoria em semblen molt millors que el meu.
I ara parlo de la casualitat. Crec, de bon troç que el teu és el millor relat del llibre, sense voler-ne desmeréixer cap altre. És un relat que podria haver sigut talment el colofó del recull. I ja és casualitat que el teu nom comenci per 'V' i hagi anat a parar cap al final, una mica més i és l'últim.

Sort que no anava davant del meu, que l'hagués deixat en ridícul!

Apa, segueix així!
Salut!

.. i m'ha recordat una estranya sensació antigament familiar. Per sort ja no és així.

Potser per això m'ha agradat tant.

... i m'han semblat bones aproximacions als pensaments de diverses persones. Potser i falten les conseqüències que els hi podrien ocasionar en la seva vida.

i ben escrit

M'agradat molt, tens més històries de números?


Postdata: llàstima que el número 1 no es consideri nombre primer.