Cercador
La sort
Un relat de: aleshores- Compartir:
i gos que borda a la lluna,
agonia coll avall,
al sarró ni mitja engruna.
Negra nit, negre futur.
Ja no hi haurà l’endemà,
sinó un túnel tot obscur
del que no retornarà.
Que n’ha estat d’aquesta vida?
Quin resultat hi ha hagut?
Pensaments sense sortida,
I la mort que ja acut.
El seu cavaller es mor,
el que duia l’aventura,
el bon gos ja s’ho figura.
L’acompanya amb el seu plor.
Comentaris
-
MOLT BON POEMA... REPASSARIA...[Ofensiu]Galceran Tramuntana | 14-11-2023 | Valoració: 9
M'ha agradat el poema en línies generals, però repassaria la mètrica dels versos 12 i 13 perquè en comptes de ser heptasíl·labs com tota la resta, són hexasíl·labos. Tot i així, està molt bé. L'enhorabona.
-
Perfecte![Ofensiu]llpages | 09-11-2023 | Valoració: 10
No hi sabria trobar una descriptiva millor per a aquest quadre. I en forma de poema, que té més mèrit. L'he trobat encertadíssim en tots els detalls, m'ha agradat molt, enhorabona!
-
El cavaller mort. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 06-11-2023 | Valoració: 10
Un poema molt interessant. Que em fa pensar que ja no és al món i el seu gos ulula, és lògic!
Molt ben plantejat.
Cordialment.
Perla de vellut
-
Preciós[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-11-2023
La lleialtat d'un company fidel i inseparable que sent la pèrdua del cavaller.
Un poema que expressa l'amor incondicional d'un bon amic.
M'ha encantat aleshores.
Rosa.
-
Potser[Ofensiu]Prou bé | 06-11-2023
Potser el gos serà l'únic que plorarà i copsarà en plenitud la pèrdua del company/amic.
Amb total cordialitat -
El gos i el cavaller.[Ofensiu]SrGarcia | 06-11-2023
Una bona elegia. La mort del cavaller ha deixat el gos tot sol i desesperat. Una elegia de l'amistat, la mort, el dolor, la separació. Ambientat en una època de cavallers, aquesta poesia tracta temes que són de tots el temps.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
269 Relats
606 Comentaris
131298 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84