La serp que es mossega la cua

La serp que es mossega la cua,
em diu, a cau d'orella,
que no hi ha res més enllà
dels ulls que miren,
del cor que sent,
del desig que neix.

És tot un de sol, un mirall
que no s'esquinça, etern,
en reflexar la llum del vespre,
la vinguda de la nit de somnis
que no duren, que no acaben
doncs el temps desapareix
en el turbulent remolí dels sentiments.

La serp que es mossega la cua,
em diu, a cau d'orella,
que el passat és cendra,
el present foguera,
i el futur, un sac de llenya...
i tu... la guspira, l'espurna,
que encén la flama.

I la muntanya i el mar es fonen,
natura ardent de força viva,
i el meu cos s'enlaira, rendint-se,
a la gravetat lunar que esdevé immensa,
a la dolça promesa d'Atenea,
doncs és tot un de sol, un únic batec,
una sola llum i una lluna enamorada
dels amants que l'observen, que l'estimen
tot fent de la nit... el santuari d'un desig.