La rondalla del banquer i el carboner

-Jo no sóc cap lladre!, somiquejava el vell banquer, mentre entrava al cotxe. No us hi heu fixat mai que els policies protegeixen el cap dels acusats quan els fan entrar al cotxe. Potser minuts abans un altre poli li ha fotut un cop de porra al cap, però noi, quan entren al cotxe els han de protegir el cap. Tanmateix al banquer, no va fer falta que el protegissin. Era un home baixet, i ni que hagués saltat hauria arribat a tocar la part superior de la porta del cotxe amb el cap. A dins del cotxe, l'home es va acostar al policia i li va dir a cau d'orella: -Pssstgh fdgtys sssst fssssst fsssst eeeurosss. Llavors, el policia va fer un gest al conductor i aquest va girar en direcció a l'estació.

Quan van arribar a l'estació, una gernació, encapçalada pels líders de l'oposició municipal, exigia que es restablís el vell carrilet, que feia més de trenta anys havia estat suprimit. Un dels manifestants portava una pancarta. Deia així: "Volem que ens tornin els papers". Un altre manifestant li va fer adonar que aquella manifestació no era la seva. -Quina hora és?, va preguntar el de la pancarta. -Dos quarts i mig de nou, va contestar-li l'altre. -Però, avui no en tenim 21? -No senyor, avui en tenim 20. -Ah!

Els responsables municipals ho tenien clar. Per res del món s'havien d'acostar a l'estació aquell vespre. Per això varen decidir per unanimitat anar a sopar al restaurant del port. Un d'ells, el regidor de benestar social es va excusar, al·legant que tenia un compromís, i no podia acompanyar-los a sopar. El molt penques havia quedat amb una veïna estupenda, que l'estava esperant a la terrassa del bar del costat de l'ajuntament. Quan el va veure, la dona se li va acostar i li va dir què li semblava si pujaven al seu pis a
a repassar els pressupostos.

Malgrat estar ben situat, al costat de l'ajuntament, el bar d'en Romero no era gaire freqüentat per la gent del poble. Els homes tenien més tirada cap al Bar Ideal i les poques dones que anaven al bar, preferien el Cafè de la Plaça, que no donava a la plaça, malgrat el seu nom. Aquell vespre, el Cafè de la Plaça estava tancat, per defunció d'un familiar. Per això l'amiga del responsable de benestar l'havia esperat al bar d'en Romero.

Al diari, una esquela anunciava que l'enterrament de l'Ignaci Mas Riera seria a les 6 de la tarda a l'esglèsia de Biert, un llogarret deshabitat, sota la muntanya de Rocacorba. L'Ignasi era el darrer habitant del poble. El seu germà, que tenia un bar a la costa, n'havia marxat ja feia anys, però ell s'havia quedat a Biert fidel als seus orígens de bosquerol, després d'haver passat mitja vida als boscos fent de carboner per la contrada.

Arribat a aquest punt, el lector es pot preguntar -Quina relació hi ha entre el banquer i el carboner?
El cert és que els carboners sempre tenien les mans brutes.