Foto de perfil de Arxiax

Arxiax

Barcelona,

63 Relats, 90 Comentaris
62583 Lectures
Valoració de l'autor: 9.03

Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.

I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....



Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn

Últims relats de Arxiax

  • ... a cada instant

    Arxiax - 31-05-2009 - 848 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Massa poc que escric i massa que penso, darrerament. A aquells que no em vaig atrevir a estimar. I a aquell a qui estimo. més

  • La casa de nina

    Arxiax - 18-01-2008 - 1257 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He passat tanta estona pensant què escriure, quina paraula utilitzar, que a la fi no hi he sabut trobar un títol més encertat. Cada nit, la meva casa de nina s'envolta de boira. més

  • El tren

    Arxiax - 25-04-2007 - 1451 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relats vora un fil, 3 més

  • El desconegut

    Arxiax - 25-04-2007 - 1462 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Relats vora un fil, 2 més

  • El somriure

    Arxiax - 25-04-2007 - 1550 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relats vora un fil, 1 més

  • Mare

    Arxiax - 18-01-2007 - 1498 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Perquè una mare ho faria tot per un fill... fins i tot renunciar a ell. més

  • Tenim temps d'estimar-nos

    Arxiax - 18-01-2007 - 1686 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Només hi ha una persona a qui podria dir tot això. I no deu ni saber que aquesta pàgina existeix. T'estimo, Anna. Albert més

  • Nedar a l'hivern

    Arxiax - 18-01-2007 - 1643 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sé que, segurament, no voldràs llegir aquest poema. T'entenc. Però has d'entendre que, per poder enterrar-ho ja del tot, necessiti dir-t'ho. Mai et creguis tot el que et digui... tu ja saps destriar, en saps més que jo, la veritat de la mentida. més

  • Sebastià

    Arxiax - 18-01-2007 - 1306 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    S'estimava tant la mà que li posà nom. I visqué amb ell una estranya història d'amor que durà tota la vida. més

  • Prínceps del temps

    Arxiax - 18-01-2007 - 1383 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    No miris el foc. Les llegendes cremen vora el captaire... Però no l'arriben a escalfar més

  • Presons de ceba

    Arxiax - 18-01-2007 - 1248 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    (ja feia massa que no publicava res....) Perquè tot és circular, i perquè ella no sabria viure sense algun sentiment que l'empresonés més

  • Homenatge al Satorras

    Arxiax - 23-05-2006 - 1414 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Potser és insòlit fer un homenatge a l'institut quan encara no l'has deixat del tot. Però aquests sis anys de la meva vida, lluny d'ésser fantàstics, m'han fet créixer, m'han fet ser gran, m'han fet aprendre a viure... En homenatge a l'IES Alexandre Satorras, de Mataró més

  • Enterra'm

    Arxiax - 19-04-2006 - 1153 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A vegades, la millor manera de no ésser és ser enterrat... En record a Andalusia i al llessamí, al Jardines de Murillo (des d'on et vaig trucar aquell dia entre llàgrimes). més

  • Entre bastidors

    Arxiax - 19-04-2006 - 1443 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Potser és una part de l'espectacle, potser n'és l'inici potser l'epectacle només era un dels somnirs de què parlo aquí. Però els vaig escriure amb poc temps de diferència, i, ara que he trobat aquest, vull publicar-lo pèr veure que tot això ja està caduat, pansit i vell... I que tot ha estat una mala película més... més

  • (In)consciència

    Arxiax - 20-03-2006 - 1410 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Arrel de certes cricumstàncies personals, ara m'agrada reflexionar sobre la consciència i la inconsciència (en el sentit més clínic de la paraula), i no puc deixar d'escriure coses com aquesta.... més

Últims comentaris de l'autor

  • Arxiax | 19-01-2007 | Valoració: 10

    Aquest poema m'ha tocat aquell record de l'avi, en el meu cas.... aquells recors quotidians, que no són res de l'altre món però que ens fan estimar....
    Aquest poema traspua una tendresa, una comoditat, una estima que pocs saben transmetre

  • Arxiax | 27-11-2006

    M'ho va explicar el meu professor de matemàtiques, el primer dia de classe de la carrera.... en aquella versió, l'estudiant era americà i, per tant, la resposta era "x is here"

  • Arxiax | 18-05-2006

    Saps que no paro de llegir-te, i que el que escrius no deixa d'agradar-me...

  • Arxiax | 22-01-2006 | Valoració: 10

    T'entenc,. t'entenc... jo l'entregava ahir. I sembla mentida, però hi ha vida després del Treball de Recerca! Farcida d'exàmens.... però n'hi ha.
    Una abraçada

  • Arxiax | 01-12-2005

    Un petit aclariment, que ja veig que tothom es confon.
    Aquest poema és biogràfic; més ben dit, és una resposta, una explicació. I allò del canvi de gènere, tothom ho entén malament... justament, la carta va adreçada a un noi, que insistia que jo no podia estar enamorat d'una noia... ja sé que potser el contingut és ambigu, i que el mçés comú és pensar el que penseu tots...
    Deixeu-me, doncs, aclarir aquest dubte, que es deu precisament a allò que també tants d'altres m'han dit: sovint, quan escric, dic la meitat del que penso i escric la meitat del que dic... suposo ue només jo sé què vol dir cada paraula...

  • Arxiax | 21-11-2005

    Dius que m'has enviat un mail... has comprovat ladreça? jo no hai rebut res...
    Admiro la teva poesia, a mi també m'agradaria de parlar amb tu

  • Arxiax | 04-11-2005

    Abans de res, t'he de dir (i no reconèixer: ho faig gustós) que la teva poesia cada dia és més palpable i etèrea al mateix temps, més fresca, més dinàmica, més captivadora. Que és cert que la teva poesia és innegablement preciosa.
    Però, enmig de tots aquest poemes, on queda la narració? On queden aquells relats, també preciosos, que solies escriure? Et segueixo fidelment, i cada publicació teva, malgrat la seva creixent qualitat, m'és també una creixent decepció. En el teu ordre mental com a relataire o escriptor (anomena't com vulguis, però pren el fons, no la forma) resta encara lloc per als petits fragments de realitat imaginària? Queda lloc per a la narració, en la teva ment de poeta? Espero que sí; els teus relats eren frescos, innovadors, estranyament fantàstics.
    Ja sé que el pitjor que es pot demanar a qui escriu és que escrigui; però igualment et demanaré, des de la confiança mútua i des de l'admiració que et professo, que tornis a deleitar-nos amb els teus relats, aquells petits fragments de realitat que, com un cop d'aigua gelada, ens feien obrir els ulls.

  • Arxiax | 10-10-2005

    Les llarmes són les llàgrimes... és un manlleu del francès "larmes", que em va sorprendre des d'un principi i sempre m'ha agradat...

  • Arxiax | 09-10-2005 | Valoració: 6

    Ja saps que jo sóc un incondicional de la teva escriptura, però... no crec que hagis sabut trobar el ritme, l'expressió, la redacció adequades.
    És una narració forta, amb un argument bo, i, pel que sé, probable, però no l'has desenvolupat bé. I em sap greu, perquè tu sols escriure bé... que ha passat?
    Entén aquest comentari com un elogi ofuscat: si em sorprenc d'una mala redacció és perquè habitualment són molt bones...
    Això no treu que hi hagi frases precioses, fragments molt elaborats... és el tot el que falla, el conjunt.

  • Arxiax | 25-09-2005 | Valoració: 10

    Quina dansa tan preciosa la dels qui s'estimen... Quin amor més pur aquell que no necessita de romanticisme, ni ´de res més que dos enamorats...
    Quina dansa tan bella. Tan de bo tothom l'arribi a ballar algun dia.

  • Arxiax | 25-09-2005 | Valoració: 10

    Després de tan de temps de silenci i de no llegir res teu, gairebé havia oblidat la bellesa dels teus poemes, la subtilitat dels teus mots, les músiques i les fragàncies que evoquen els teus versos. Sort que he estat prou valent per tornar-te a llegir i m'h adonat, de nou, dels joiells que escrius amb cada idea... com sempre.

  • Arxiax | 30-08-2005

    deixa'm fer-te notar alguns errors ortogràfics o gramaticals en la teva biografia. Entenc que probablement l'escola a què anares no fou en català, i que escrius més de lectura i oïda que no pas d'escola.
    -Dons (que caldria en tot cas escriure "doncs") no admet valor causal en català; es tracta d'un castellanisme d'ús. Per a aquest valor, cal utilitzar "car", "ja que".
    -La norma d'accentuació indica que s'han d'accentuar totes les paraules agudes que acabin en vocal, vocal + essa i -en o -in; les planes que no acabin en cap de les terminacions anteriors, i totes les esdrúixules. Així: fàbriques, tèxtils, Còrsega, passàvem, ocasió, pàgina, cèlebre, aquí.
    -La forma "tanmateix", utilitzada per a expressar oposició, s'escriu junta. De fet, en comptades ocasions es pot escriure "tant mateix".
    -La forma "és clar" s'ha d'escriure seguint la normativa, per bé que en el català oral l'ús hagi derivat en una forma que indueix a escriure "es clar" o "esclar".
    - Cal accentuar alguns monosíl·labs, essent l'accent diacrític. Habitualment, s'accentua la paraula que menys importància gramatical té (be - substantiu, en oposició a bé - adverbi; soc-substantiu en oposició a sóc-verb)), si bé en alguns casos això no és possible, sigui perquè es tracta d'un so neutre (mon- adjectiu determinatiu possessiu, en oposició a món-substantiu) o perquè ambdós mots tenen la mateixa categoria (os- substantiu, en oposició a ós - substantiu). En aquest últim cas, es sol accentuar el so tancat.
    - El pronom àton "us" no admet altra forma escrita. "Us dic això", "Us adoneu d'això".
    -Els diftongs en català són majoritàriament creixents (ia, ie, io, ua, ue, uo, ui, uu). Aquest és el motiu pel qual paraules com havia o tenia no duen acent (planes acabades en vocal) mentre que sí que en duen teníem, vivíem (planes no acabades en cap terminació de les citades) i pària, solitària (esdrúixules).
    -La conjunció copulativa coordinada positiva "i" s'escriu sense hac. Tampoc no admet la forma "e"; estiu i tardor, estiu i hivern.
    -L'adverbi "arreu" forma un sol mot, tan en la pornúncia com en l'escriptura.
    -L'essa sorda (sabata) es pot escriure amb doble essa entre vocals, però no amb una de sola: Passeig, passàvem.
    -En les oposicions "quan-quant" i "tan-tant", cal utilitzar la forma sense t quan es tracti d'un nexe (vine quan vulguis, tinc tan de mal) i les formes amb t quan indiqui quantitat (Quants en tens?, En tinc tants)
    -Esteve s'escriu amb e final, com la majoria de mots masculins acabats en vocal neutra.

    No vull que aquest comentari sembli rude, prepotent o res de semblant; ans al contrari, m'agradaria encoratjar-te a la millora com a repte personal. Moltes gràcies per llegir fins aquí.

  • Arxiax | 30-08-2005

    Sense cap ànim d'ofendre ni de ser rude, crec que t'he de dir que estàs mal informat. Noms com Arnau, Oriol o Marc per a nen, o Anna, Marta o Maria es segueixen posant, i molt. Com a mínim, fa disset anys es posaven (és l'edat que tinc, i són noms d'amics meus), i l'experiència que tinc treballant en escoles em diu que encara es posen. David, Noemí, Jordi, Helena, que pootser els inclous en la llista de noms foranis?
    Potser ets dels que defensa una mena de "pura-sang" català. És més català un Puig que un López, un Montades que un García? És més català qui opta pel nom de l'àvia (Antònia, Gràcia, Victòria) que per un de curt i dolç (Aina, Estel, Laia)?
    Perquè cal que siguin noms amb sant i tradició per ser noms bons? Fa millor persona dir-se Raimunda que dir-se Clàudia?
    Potser el que passa és que, com en tot i com sempre, hi ha tendències. Hi ha noms que es posaven molt en una generació i després no s'han posat, i més tard s'han recuperat.
    No dic que no tinguis raó. Probablement ho veus diferent, però deixa'm fer-te una pregunta:
    A la teva filla, què li posaries abans: Restituta, un nom català, amb tradició, santa i onomàstica, o Carla, un nom forani i sense tradició? Espero pel seu bé que no fos Restituta.
    Planteja't, si et plau, que, com digué un savi, la llibertat personal acaba on comença la del veí. Ets lliure de posar el nom que vulguis als teus fills. Però, et consideres capacitat per decidir el del dels altres?
    Et recomano també que revisis l'ortografia. Una cosa és un error tipogràfic, i l'altre és la voluntat excessiva de correcció, que fa que es confongui amb complicació, i desemboca en errors.
    - "Ho" és un pronom àton, que substitueix atributs i complements directes indeterminats; En Joan vol que vinguis - En Joan ho vol. Per a la conjunció coordinada adversativa, la forma escrita és "o"; Compra móres o cireres. No s'admet la forma "u". Tanca o obre la porta.
    -La forma impersonal "hi ha" no admet cap tipus de plural. Així, és indiferent si "hi ha un gos" o si "hi ha vint gossos".

  • Arxiax | 04-07-2005 | Valoració: 9

    Tendre i suau, dolç, amor en estat pur; sé molt bé com és la relació germana gran - germà petit, si bé ho veig des de l'altre enfoc, i realment has plasmat els sentiments i les complicitats, la senzillesa enrevessada:
    Germana i germà.

  • Arxiax | 04-07-2005 | Valoració: 9

    Tendre i suau, dolç, amor en estat pur; sé molt bé com és la relació germana gran - germà petit, si bé ho veig des de l'altre enfoc, i realment has plasmat els sentiments i les complicitats, la senzillesa enrevessada:
    Germana i germà.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: