Què hi fa allà palplantada, mirant la vall?

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Què hi fa allà palplantada, mirant la vall? D'on ha vingut la dama obscura que guarda el silenci amb tant d'afany? Un divendres al vespre, a mitjans d'abril, mentre els carboners bitllaven la pila, la van veure arribar, escarida i ben plantada, caminant feixugament, com si traginés una càrrega de molts anys. El fum de la carbonera s'enlairava, blanc i espès, perfumant tot l'ambient i a través d'ell només podien albirar la seva fosca silueta immòbil. Retallada contra la roca corba, els va recordar una vella matrona dels fondals. -Potser ha tornat amagant-se d'altres focs, va apuntar el vell carboner, que en altre temps, quan era jove, havia carbonat de valent els boscos de la vall. Dies després, durant el ball, més d'un la volia festejar. Però ella, esquerpa i amatent alhora, declinava festes i afalacs i els enviava tots a purgar fum.
Han passat massa dies de la festa i de la carbonera només en resten cendres amb cendres fumejant. La seva figura però, roman allí, impertorbable i serena, talment com una estàtua antiga, d'aquelles que podeu trobar als museus més remots, amb regust de guix adormit. Hi ha qui diu, amb coneixement de causa, que a les nits, sota l'esguard dels estels, s'arriba al bosc i torna amb un ram d'herba olorosa que deixa sota l'om que hi ha a tocar del campanar. D'altres, amb llàgrimes als ulls, asseguren que l'han vist plorar, demanant boires per fugir al puig veí. Fins i tot algú, des de talaies distants, afirma vacil·lant que l'ha vist sortir acompanyada de la cabanya, ennegrida pel carbonet oblidat de la plaça. En Banyadeboc, que fa feix de tota llenya i no fa mal sinó al pa que menja, ho nega tot rotundament. Ell prou se l'enduria a la muntanya, si ella ho volgués! Però el vell pastor sap que mai no l'haurà, i remuga capbaix: -Deixeu-la en pau, la nina dels meus ulls! I se'n va, trist i descalç, trepijant calç i cendra pels camins.

Comentaris

  • Inabastible[Ofensiu]
    Epicuri | 02-07-2010

    Com el teu relat
    Com el divendres
    Com el desitj
    Com l'etern
    fum.

    com la pols
    blanca del
    camí.

    Que hi fa allà palplantada, mirant la vall?

    m'han agradat les paraules
    el carbó la calç.

    Resto per sempre albirant-la
    com l'antigor de les carboneres!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

85 Relats

331 Comentaris

151901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla