Romanç de la mort d'en Pere Joan Sala

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Escolteu homes i dones,
escolteu petits i grans.
Veniu i escolteu la història
dels remences de la vall.

Fa poc més de cinc cents anys
-el segle quinzè corria-
l'hivern del vuitanta cinc,
un dilluns de març seria,
pels carrers de Barcelona,
la gent s'aplega i brama:
Diuen que han d'ajusticiar
un pagès de mala fama.
Perot lo lladre li diuen
amb malícia els de dalt,
el volen matar com sia
i el culpen de tot mal.

És en Pere Joan Sala
-pagès remença tot cor-
Granollers de Rocacorba
el manté en el seu record.
A la vall i a la muntanya,
ha lluitat en nom del rei.
Defensant la seva causa,
defensant la seva llei.
En Pere Joan vol justícia,
vol justícia i llibertat.
Vol justícia per ser lliure,
llibertat per treballar.
Lluita en Sala per la terra,
també lluita per la pau.
I per això va a la guerra.
I en aquesta lluita cau...

Al carrer, la xusma espera
la comitiva mortal.
Tres ases l'arrosseguen:
porten Sala al cadafal.
Via fora, lladre! criden
i li escupen al seu pas.
-Ai d'aquells que no ho facin,
que ben castigats seran!
Els gentils de la ciutat,
satisfets d'aquesta fi,
celebren la victòria
i alcen llurs copes de vi.

Mentre puja al cadafal
pensa en la seva terra.
Recorda els camps de blat,
les gorgues de la riera,
la Barroca, Granollers,
Sant Martí, Llorà, les Medes,
Sant Esteve, Sant Aniol
i la serra de Finestres.
Què en saben aquesta gent
dels paisatges de la vall!
Què en saben aquests bergants
de la vida d'allà dalt!

Quan la destral del botxí
el seu cap d'un cop li talla,
allà dalt de la Muntanya
un pagès branda una dalla!
I després quan l'esquarteren
i li arranquen despietats
els dos braços i les cames
i en un pal posen son cap,
allà dalt de Rocacorba
uns pagesos de remença
alcen llurs braços irats
i fan una prometença:

"Els pagesos llemenencs
no serem mai més esclaus!"

Mentre dura la remença,
la revolta no decau!

Escolteu homes i dones
escolteu petits i grans.
Veniu i escolteu la història
dels remences de la vall.

Comentaris

  • Els remenses[Ofensiu]

    Malgrat que les cròniques de l'època titllen en Pere Joan Sala de bandoler (els cronistes sempre han estat de la banda dels poderosos), el cert és que fou un pagès de remença, un pagès que va decidir aixecar-se contra el poder dels nobles, fart dels maltractaments i mals usos a què estaven sotmesos els remences de la Muntanya. En Pere Joan Sala i els 200 remences que donaren la seva vida a la batalla de Llerona, no eren uns bandolers, eren uns revolucionaris que van lluitar perquè els pagesos fossin tractats com a persones lliures.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Shu Hua | 18-06-2010

    Jo, quan veig un relat de bandolers, m'hi llenço, com li ha passat al company de l'altre comentari. En Perot, en Serrallonga, en Capablanca, en Trucafort, en Toca-Sons... Cadascun d'ells, amb els seus noms, evoquen romanços i cançons.
    És una poesia que sembla antiga, a més amb documentació. Et seguiré llegint.

    salut
    Glòria

  • Rectificació[Ofensiu]
    panxample | 18-06-2010

    tens raò,és un altra personatge
    Per Joan Sala
    Granollers de Rocacorba, Gironès, ? - Barcelona, 1485.
    enhorabona
    avant

  • treure la pols[Ofensiu]
    panxample | 18-06-2010

    Felicitats pel teu relat ,nous mots velles dites.
    Vull dir-te, que parles de dos bandolers.
    Perot Rocaguinarda bandoler nyerro anomenat "Perot lo lladre" Oristà 1582-Napols1635.
    Joan Sala i Frrer, bandoler nyerro anomenat "joan de Serrallonga "o "Serrallonga" Viladrau1594-Barcelona 1635.
    Enhorabona per treure la pols, a unes histories tan llunyanes i complicades.
    Goso oferir-te un altra bandoler aquest més properha!
    si sabs d'algún bandoler més fes me'l arribar(anteriors al S.XX, posterors ni ha tants que no sé com posar m'hi
    un plaer llegir-te
    Avant pit i munt

  • Bona història[Ofensiu]
    Epicuri | 18-06-2010

    Ben rimada,rica en mots,fets i imatges.

    La meva ànima a surat pels carres de Barcelona aital època,aitals fets, que a través del temps, sembla que eternament repeteixen el dolor la alegria de viure i la mala traça dels errors repetits per supèrbia i sobretot, sobretot per inconsciència per ignorància. Ens calen més poemes. Nous mots o vells dits en temps nous.

    Com ara els teus.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

85 Relats

331 Comentaris

154021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla