Romanç de la mort d'en Pere Joan Sala

Escolteu homes i dones,
escolteu petits i grans.
Veniu i escolteu la història
dels remences de la vall.

Fa poc més de cinc cents anys
-el segle quinzè corria-
l'hivern del vuitanta cinc,
un dilluns de març seria,
pels carrers de Barcelona,
la gent s'aplega i brama:
Diuen que han d'ajusticiar
un pagès de mala fama.
Perot lo lladre li diuen
amb malícia els de dalt,
el volen matar com sia
i el culpen de tot mal.

És en Pere Joan Sala
-pagès remença tot cor-
Granollers de Rocacorba
el manté en el seu record.
A la vall i a la muntanya,
ha lluitat en nom del rei.
Defensant la seva causa,
defensant la seva llei.
En Pere Joan vol justícia,
vol justícia i llibertat.
Vol justícia per ser lliure,
llibertat per treballar.
Lluita en Sala per la terra,
també lluita per la pau.
I per això va a la guerra.
I en aquesta lluita cau...

Al carrer, la xusma espera
la comitiva mortal.
Tres ases l'arrosseguen:
porten Sala al cadafal.
Via fora, lladre! criden
i li escupen al seu pas.
-Ai d'aquells que no ho facin,
que ben castigats seran!
Els gentils de la ciutat,
satisfets d'aquesta fi,
celebren la victòria
i alcen llurs copes de vi.

Mentre puja al cadafal
pensa en la seva terra.
Recorda els camps de blat,
les gorgues de la riera,
la Barroca, Granollers,
Sant Martí, Llorà, les Medes,
Sant Esteve, Sant Aniol
i la serra de Finestres.
Què en saben aquesta gent
dels paisatges de la vall!
Què en saben aquests bergants
de la vida d'allà dalt!

Quan la destral del botxí
el seu cap d'un cop li talla,
allà dalt de la Muntanya
un pagès branda una dalla!
I després quan l'esquarteren
i li arranquen despietats
els dos braços i les cames
i en un pal posen son cap,
allà dalt de Rocacorba
uns pagesos de remença
alcen llurs braços irats
i fan una prometença:

"Els pagesos llemenencs
no serem mai més esclaus!"

Mentre dura la remença,
la revolta no decau!

Escolteu homes i dones
escolteu petits i grans.
Veniu i escolteu la història
dels remences de la vall.