La reconquesta de Limerick

Tanca la porta amb un ímpetu excessiu que la fa espetegar. Corre la balda i es situa amb resolució davant del mirall. Giravolta sobre ell mateix i assaja posats deliberadament provocadors. Es descorda el botó superior de la camisa i deixa al descobert uns pectorals incipientment definits en el transcurs dels dos mesos que ha estat freqüentant el gimnàs-musculació que ningú més que ell podria percebre-. Mentre es delecta en la contemplació de la seva imatge, recorda el motiu pel qual ha anat al lavabo. S'abaixa la bragueta i comença a espargir, sense preocupar-se d'on, les dues pintes de Guiness que ha engolit durant la hora escassa que duen al pub. La conversa amb la Raquel ha estat una descàrrega d'alt voltatge i els electrons li recorren el cos com formigues esparverades. "No t'ho imagines? Pensava que ja ho hauries intuït..." Ha respost ella amb cara de verge viciosa i deixant anar una caiguda d'ulls. "I per què ho hauria d'intuir, jo?", ha replicat ell amb fingida sorpresa. "Doncs perquè no ets tonto i ja has notat el que ha passat durant la visita al castell..." ha confessat ella. Satisfet amb el que acabava de sentir ha cregut que era el moment indicat per anar a buidar la bufeta. S'ha aixecat del tamboret dissimulant l'exaltació i mentre es girava per anar al lavabo ha deixat anar un "...ara acabem aquesta conversa, tu i jo. No t'esfumis, eh?".

Sense cap mena de dubte, la visita al King John's Castle ha estat prometedora. Des de la sortida de l'autocar, a primera hora de la tarda, l'ha estada buscant amb la mirada i l'estratègia havia reeixit: han creuat mirades a la sala de banquets i també al dormitori del rei, mentre la guia explicava que el castell havia estat construït sota l'ocupació normanda i posteriorment reconquistat pels irlandesos durant el setge del 1642, cosa que li importava un rave. La més reveladora, però, ha estat la mirada de la torre est. La Paula ha xiuxiuejat alguna cosa a la Raquel i a la Montse i les tres s'han posat a riure. Llavors, la Raquel l'ha mirat de reüll i ha envermellit. Ha engrapat la Paula i la Montse pel braç i les ha arrossegades per tal de seguir la ruta mentre elles seguien rient. Ell s'ha quedat gelat com un badoc. L'hauria seguida amb la llengua fora com un gosset falder, però ha aconseguit mantenir el componiment, acabant d'escoltar l'explicació de la guia a contracor. Llavors, el Sergio i el David han suggerit anar a emborratxar-se a algun pub. Que allò no podia ser. Que ja feia tres dies que havien arribat a Irlanda per fer el curs d'anglès i que encara no es coneixien entre ells. Que calia trencar el gel. A tots els hi ha semblat bé. Especialment a ell que ho ha interpretat com l'ocasió perfecte per presentar-se i anar més enllà d'unes simples miradetes.

Avançant per l'O'Callagan's Strand, els diferents membres de la classe s'han anat mesclant aleatòriament en un primer acte de socialització. Ell ha quedat enquadrat amb el Sergio i la Montse-bona gent, però massa xerraires pel que l'ocupava-fet que l'ha obligat a contemplar, impotent, com el Pere entrava en acció aprofitant la primera ocasió en què la Raquel caminava sola. S'ha apropat a ella amb posat desmenjat sota el pretext que no tenia foc. Ha encès el cigarro pausadament, cuidant l'estil com a ell li agrada i li ha tornat l'encenedor forçant el frec de les mans. Res del que faci o digui no el pot sorprendre. Es coneixen des de que van entrar junts a la guarderia. Han estat amics inseparables fins a COU, al final del qual han decidit fer aquest viatge per celebrar la fi del cicle escolar abans d'iniciar els estudis universitaris. Per això sap que la Raquel també li agrada a ell: un metre i seixanta centímetres de coqueteria i sensualitat extremes combinades amb faccions fines i ben traçades. És a dir, cos de puta amb cara de verge. A qui no li agrada?

"Preciosa la visita al castell, no trobes?" ha iniciat la conversa el Pere mentre creuaven el riu Shannon pel pont Sarsfield. "...la veritat és que conèixer la història d'aquesta manera ajuda a comprendre la ciutat amb tota la seva complexitat" ha seguit. "Així que ets dels profunds, tu?" ha inquirit la Raquel, mig mofa, fent ús de la posició privilegiada que li atorga ser l'objecte de desig de mitja classe. El Pere ha inhalat una calada llarga per entomar el cop amb dignitat. La provocació és l'art en el que més excel·leix i sap estar a l'alçada de les circumstàncies. "Sóc profund quan el context ho permet, però també sé ser banal. Més que res, el que m'agrada és complaure a la gent, així que quin Pere prefereixes?" ha demanat mostrant-se sol·lícit. La Raquel se l'ha mirat preguntant-se d'on havia sortit aquell fantasma, però l'ha trobat prou graciós dintre del que cabia. "Em quedo amb el Pere profund, per ara. Però explica, què és el que et motiva la profunditat en aquests moments...". "Uf, això si que és una pregunta profunda... doncs el lloc, el cel nòrdic i... la companyia" ha clos afalagador, motivant un somriure de complicitat a la cara de la Raquel. Ell ho ha presenciat tot amb cara pàl·lida des del darrere. La actuació del Pere havia estat fàcil, falsa i previsible i tot i així ella hi havia caigut de ple. Tenia autèntiques ganes de vomitar. A on quedaven les mirades durant la visita al castell? I la vermellor de la cara? Tot plegat li ha resultat massa familiar. Ja havia passat quelcom de similar a sisè d'EGB amb la Maria i tres quarts del mateix a vuitè amb la Irene. A la que mostrava el seu interès per alguna noia i semblava que hi havia possibilitats d'èxit, el Pere havia d'irrompre en escena, exhibint el seu físic superior i la seva vocació de solter d'or. Mentre el Pere i la Raquel entraven al pub The Red Deer ell decidia que aquesta vegada no passaria el de sempre, que lluitaria fins a la mort per la reconquista, com els ciutadans de Limerick. En ple apogeu el porter l'ha aturat bruscament per demanar-li el carnet. "I am over the twenties..." ha replicat ofès. "Your ID please, sir" ha insistit el goril·la amb cara no estar fent broma. Li ha ensenyat el DNI tot avergonyit i ha entrat al pub mentre unes noies irlandeses se'n reien d'ell obertament. El rostre imberbe sempre li ha jugat males passades en aquestes situacions.

Només entrar ha anat directe cap a la parelleta, interrompent de manera brusca la complicitat evident entre els dos. "Què feu tan solets? Però si hem vingut aquí per conèixer-nos tots plegats. No està bé això d'adherir-se a clubs exclusius, eh?" ha dit acabant d'adornar la impertinència amb un somriure boví. El Pere l'ha fitat evidenciant el malestar que li produïa la intromissió i ha resolt pronunciar-se amb un silenci flagel·lant que evidenciés la seva malaptesa. La Raquel, no obstant, no ha seguit l'estela del Pere i ha tallat el silenci reaccionat positivament a la seva presència. "Els clubs no estan tan malament. Menys encara aquells en els que s'hi pot adherir tanta gent com vulgui. Tu sens dubte, hi estàs convidat" ha dit, encantada amb el gir que havia donat la situació, que la convertia en l'epicentre de la nit. Encoratjat per la bona acollida de la seva mala educació s'ha atrevit a anar un pas més enllà. "Pere, perquè no vas a buscar-nos unes cerveses i així els membres del club que no ens coneixem podrem posar-nos al dia...". La insolència ha ratllat l'insult, però ha trobat de nou refugi en l'egocentrisme de la Raquel. "Això, Pere, t'agrairem infinitament el favor", ha deixat anar descobrint intencionadament la seva faceta calenta braguetes per tal de mesurar l'interès que despertava a la parella d'amics. El Pere ha obeït les ordres i ha anat a buscar tres Guiness. Després, ha optat per explicitar la seva profunda ofensa anant-se'n a reunir amb el grup més llunyà del pub, donant a entendre que repudiava els jocs bruts com a mitjà de conquesta. Això li ha obert el camí per intimar amb la Raquel amb menys resistència de la que havia esperat. La reconquesta ha anat prosperant entre cervesa i cervesa fins arribar a la pregunta detonant. "... a si? I així doncs qui és que t'agrada del grup?". "No t'ho imagines? Pensava que ja ho hauries intuït..." Ha respost ella amb cara de verge viciosa i deixant anar una caiguda d'ulls.

Algú esbatussa la porta des de fora, queixant-se en un anglès tancat. "Ain't you gonna open this damned door? I'll end up peeing on my pants, you wanker!" Es sorprèn amb el melindro penjant després d'haver esquitxat tota la vora de la tassa. Se'l recull, puja la bragueta i després d'una última posta apunt davant del mirall surt decidit a rematar la reconquesta. Primer camina corbat i de manera precipitada, deler de degustar les mels del triomf. Però a mesura que s'apropa a la sala perfecciona el pas i s'alça recte, adoptant un posat immaculat. Respira fons i tomba la cantonada en direcció cap al tamboret de la Raquel. Ella, però, no hi és. Mira cap a tots els racons de la sala i no la troba. Pregunta a la Paula. "Escolta, la Raquel saps a on ha anat? És que fa un moment estava aquí... i teníem una conversa a mitges". "Acaba d'anar-se'n amb el Pere" respon ella desapercebuda del joc a tres bandes. Ell empassa saliva i calla. Truquen al mòbil. Mira a la pantalla i veu que és la Lluna. No contesta. Ara no està d'humor per parlar amb ningú. Tampoc amb la seva novia.