Atrapat en el teu record

Espuma verda de nit
onejant en el rumor d'un final iterat,
retalles ombres estranyes,
en contorns anhelats:
els ulls foscsos,
el ball de l'espelma,
la tebior dins els llençols
i tu,
esvelta absència de bronze,
rigidesa sinuosa
que esdevens llàgrima fosa
insenescent en els meus dits,
enredats ja entre els teus dits,
que em duen a jardins llunyans,
de camps atzur i flors robades;
que m'endinsen, lentament,
als dominis d'Arnheim,
tancant el retorn rera meu,
fent caure el temps
i fent caure el son,
per, en la feblesa del somni,
robar-me el cor,
ocupant tu el seu lloc,
convertint-me, a mi, en boira,
convertint-me, a mi, en nit,
convertint-me, a mi, en tu,
espuma verda de nit.

***

A A.M