Cercador
El silenci
Un relat de: Lucien de Rubempré- Compartir:
Sóc el negre sense nit
la veritat que no s'ha dit
el vent volant sense brogir.
Sóc la seda no tocada
la bellesa no mirada
l'onejar a plena mar.
Sóc el dol sense anyorança
el desig sense esperança
el record on tu no hi ets.
Sóc la carta a enviar
un anell d'or a estimar
el final roig a plorar.
Sóc l'horitzó sense taca
el suïcidi no atès
allò que encara no has comprès.
Comentaris
-
t'acabo de descobrir[Ofensiu]laia | 10-12-2005
t'acabo de descobrir i et ben juro que m'he endut una sorpresa molt gratificant...
aquest poema m'ha agradat especialment... som allò que volem -
molt precís[Ofensiu]AINOA | 16-04-2005 | Valoració: 10
Es preciós, ets genial.
En poques paraules es transmes un sentiments molt profunds.
Segueix aixi de clar. -
Magnífic[Ofensiu]lilium | 01-02-2005 | Valoració: 10
Ostres no t'havia llegit mai i m'ha agradat molt com escrius. Només dir-te que en saps molt i segueix escrivint perquè les paraules són art literàri i transmeten molts sentiments i situacions de la vida que parlant no es podrien dir i en canvi escrivint, una persona se sent més lliure per poder expressar tot el què vulgui. Felicitats!!
Fins aviat. LILIUM -
EXCEL.LENT[Ofensiu]xavier de Ventolà | 05-11-2004 | Valoració: 10
ENHORABONA, et felicito per saber transmetre tan bé i en tan pocs i adequats mots tot allò i més (allò que s´intueix i no vols dir) però que dius.
ENDAVANT
Valoració mitja: 9.75