Fuga

Agafa la ploma amb una elegància exquisida, la fa ballar àgilment entre els dits fins que l'atura en el seu lloc natural, entre el polze i el dit del mig, i la prem amb la suavitat de la carícia que desvetllaria, a mitja nit, a una amant encesa de passió... la ploma també s'encén.

Mira el full blanc, mulla la ploma a la tinta, la deixa regalimar un instant i l'asseca amb el full absorbent. Fa un traç de prova i no en queda satisfet. L'humiteja de nou en una submergida llampec. L'escorre resseguint el cercle superior del bol i abans d'escriure una sola frase intenta submergir-se en l'essència dels fets.

Krisztina té els llavis rojos i carnosos el dia de la seva mort. Se'ls ha estat mossegant intensament de manera inconscient i li sagnen en algun punt. Krisztina prem la bala de coure entre els seus dits suats i sent que és una adolescent minuts abans de fer una malifeta. Krisztina nota el cor bategant amb més intensitat de la que ho ha fet aquests últims mesos de traïció i d'oprobi. L'excitació va en augment a mesura que reprodueix mentalment l'esdeveniment. El contacte amb el gallet, l'estrall del dispar, l'efímera olor de pólvora... arribarà a tastar la seva pròpia sang? La idea del suïcidi li brinda un últim tast de vida que retorna la rojor a uns llavis lívids.

Ara amb convicció, escriu unes primeres línies que trenquen el blanc esfereïdor del full. Les muses ja ballen dins l'estómac, han pres les regnes de la creació i reprodueixen, paraula a paraula, el curs dels esdeveniments:

Krisztina no ho entén i intensifica la mirada mig cloent els ulls i allargant graciosament la comissura de les parpelles, aconseguint -aquesta vegada de manera espontània- el posat de misteriosa intensitat que tants cors ha robat.

Krisztina, asseguda al tocador, fa ja estona que no aparta la mirada del seu reflex. El mirall li retorna una imatge que no és capaç de desxifrar. S'examina amb detall i s'aclapara. Tant opac i difícil de llegir pot resultar-li el seu rostre?

Krisztina sap jugar a ser inaccessible quan li interessa. Aquest cop no es tracta, però, d'una interpretació en societat. És un cara a cara entre Krisztina i el mirall, entre Krisztina i l'altra Krisztina, i no es reconeixen. L'una ignora què pensa l'altra. Saben però, les dues, que d'una manera o altra la decisió ja està presa... i es miren amb rubor.

Kriszina deixa caure la bala de coure que rodola capritxosament fins a topar amb el revòlver que li ha deixat el seu marit sobre el tocador. Al costat del revòlver hi reposa la carta, recentment extreta del sobre. La geometria dels seus plecs en deixa les últimes frases al descobert.

(...) Només veig una sortida airosa a la teva conducta. Per aquest motiu et prego que netegis l'honor del meu nom de l'única manera possible. De l'única manera que no deixa traces de penediment.

Sí -es diu amb un fil de resignació-, la decisió ja està presa. I un roig viu es va apoderant de la pigmentació dels seus llavis a mesura que el cor bombeja la sang amb força cap a tots els punts del seu cos, provocant-li un estremiment de vida i de melangia.

El ding-dong del rellotge avisa a Krisztina que són les 19h. S'aixeca automàticament del tocador per dirigir-se al rebost. Selecciona la botella de Cardhu 15 anys i la buida fins a omplir un terç de copa (sense gel). Baixa les escales curosament, tractant de no besar cap gota sobre la moqueta. Arriba davant de l'estudi i inhala. Obre la porta sigil·losament per tal de destorbar el menys possible. Progressa a passos diminuts entre multitud de papers arrugats i textos descartats. Deixa reposar la copa sobre l'escriptori. Acomplerta l'obligació, abandona la sala sense dir res, com és habitual. Serà l'última ocasió en què es durà a terme el ritual.

Sent grinyolar la porta i abandona l'escriptura per uns instants. No es digna a girar-se mentre ella deixa el Whisky sobre l'escriptori. Espera que torni a sortir de l'estudi per assaborir el gust amarg, primer, i creixentment dolç, després, del licor. Després d'un primer tast agafa l'estilogràfica i reprèn el relat.

Krisztina enfila les escales de nou i es reclou a l'habitació. Engrapa la bala amb fermesa i omple el carregador. Quadra la cavitat que conté de la bala amb la del canó i tanca l'arma amb un cop sec. Li plau profundament el click que emet el tancament. Un sò tan càndid per un gest tan transcendent. Li plau fins el punt que repeteix l'acció dues vegades més.

L'aborden certs dubtes sobre com resoldre el relat i interromp l'activitat per tal de trobar amb el millor desenllaç possible. Alça la copa i la situa a contrallum per apreciar els tons melosos del Whisky. Mentre segueix les sanefes resinoses que es formen dins de la copa sent un dispar sec i trencat. Fa un gest de difícil interpretació amb el nas i beu el que queda d'un glop.