La papallona sense ales

Un relat de: joandemataro

Què bonic és contemplar
com esbateguen les ales
les formoses papallones,
que amb un vol majestuós
pinten l'aire de colors.
I amb elegants moviments,
degustant la llibertat,
van regalant harmonia
i alliberant sa bellesa
en mig de tanta natura.

Però ocult de la formosor
hi ha un animal humiliat,
papallona esguerrada
que jeu trista i degradada,
sense esperança, amargada...

Fins que d'altres papallones,
que fa poc eren iguals,
complicitat li regalen....
i amb molta delicadesa,
i força de voluntat,
aquella vida limitada
comença a mostrar-se valenta
i al descobrir l'esperança.
s'exhibeix esperonada.

És aquesta mutació,
un gran exemple a seguir:
deixar que el nostre esperit
s'alliberi de cadenes...
Quanta superació,
quina explosió tan joiosa,
i quanta complicitat
transmeten la seva il.lusió.

Amb tota la humilitat
la lliçó ha ben après:
donant i rebent , alhora,
es pot arribar a construir
una vida amb dignitat …

Quantes tendres abraçades
ha començat a encaixar.
Què lluny podrà arribar,
quantes flors pol.linitzar
amb alegria i orgull,
i quanta admiració
podrà compartir amb la natura...

Doncs ara, un lliure esperit
li ha fet sentir poderosa
i amb tota solemnitat
la papallona ha mostrat
que ella també pot volar.....

Enllaços per poder veure el curtmetratge en el qual s'inspira el poema:

http://www.youtube.com/watch?v=9582NStUdqU ( Part 1)
http://www.youtube.com/watch?v=BUBPX28_mAE ( Part 2)

Comentaris

  • Garry[Ofensiu]
    garrymccain | 18-07-2020 | Valoració: 10

    http://bit.do/fGGWQ
    https://cutt.ly/qaycf5L
    http://bit.do/fGGZJ
    http://chilp.it/a2953bb
    https://7i.fi/uKd6P

  • Què bonic és contemplar[Ofensiu]
    free sound | 02-04-2011 | Valoració: 10

    els teus bells poemes,
    les teves boniques paraules,
    els teus sentiments bategant...
    Gràcies per ser tan gran Joan!!!
    Una abraçada de papallona

  • M'ha agradat moltíssim,[Ofensiu]
    Josoc | 24-02-2011

    tant d'estil com de contingut. A vegades rebo comentaris teus, sempre encertats, ara m'agradaria que em comentessis l'últim que he editat: EL MEU PAÍS.

  • Molt bónic[Ofensiu]
    Xunxi | 22-02-2011 | Valoració: 10

    He vist els dos vídeos, i he llegit el poema, que bonic¡¡¡ gracies per oferir-nos la poesia visual i escrita que si respira
    Una abraçada d’aranya amb ales de papallona¡¡

  • M'agrada, m'agrada![Ofensiu]
    somnisdecolors | 07-02-2011

    Al veure el teu comentari, vaig venir a fer la passada pel teu perfil i vaig veure que en la biografia tenies l'enllaç d'un curtmetratge i hem va picar la curiositat, realment em va encantar el vídeo, es una gran forma de fer veure com una cosa pot ser bona o dolenta segons els ulls amb els que la mires. I com no, després tenia que venir a llegir el teu poema, i m'ha agradat molt, crec que has encertat molt bé les paraules a posar a cada vers.
    Una abraçada i enhorabona ;)

  • Molt encertat[Ofensiu]
    elenam | 02-02-2011 | Valoració: 10


    Un plaer poguer llegir els teus versos, aquest poema m'ha agradat molt és profun i tendre, la comparació amb la papallona és fantàstica. Els vídeos també m'agraden molt, espero poguer seguir gaudint dels teus poemes, m'agrada!!!

    una abraçada

  • Només puc dir...[Ofensiu]
    Guineueta | 12-07-2010

    que aquesta poesia m'encanta. Conec els dos vídeos, i he cercat una mica la vida de'n Nick Vujicic, fins i tot en vaig fer un post al meu blog. És una persona que desprèn molta força, talment ho ha fet el teu poema. És senzillament genial. Seguiré llegint-te!

  • Ah doncs mira...[Ofensiu]
    tocdenit | 16-06-2010

    ...ja em miraré el curt una estoneta tranquil·la que tingui (ara, mmmm...ara no puc per causes majors, és a dir estic a la feina, ups! se m'ha escapat).

    De moment per anar fent boca he rellegit el poema que és molt bonic. a mi això de la metàfora ben contruïda m'agrada...

    Salut!

  • no he vist el film, només he llegit el poema i m'ha agradat. És tot el que puc dir, que m'ha agradat. No sé desglossar les sensacions ni els sentiments que m'inspira. Només puc dir que m'ha agradat.

    Bé, esforzant-me una mica diré que em sembla un cant a l'empatia i a la solidaritat.

  • Autosuperació![Ofensiu]
    brins | 08-06-2010 | Valoració: 10

    Un bell cant a la papallona, a l'encant dels seus colors i del seu vol, et serveix d'excusa per aconseguir escriure versos profunds.

    Has sabut expressar de meravella tota l' essència del missatge del film. Enhorabona!

    Una abraçada,

    Pilar

  • no he vist el documental...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 06-06-2010 | Valoració: 10

    però almenys, de moment he pogut llegir el teu gran poema

    no sé si estaràs d'acord amb mi, de que quan mirem, llegim o hi ha quelcom que ens atrau artísticament parlant, doncs produeix una mena d'inspiració incontrolable que s'ha de treure cap enfora de la manera que sigui, i en el nostre cas és escrivint sobretot poesia... ho veus així?


    aprofitant aquest comentari que et faig, també volia aprofitar per dir-te que no sé si t'ha passat alguna cosa amb el toni arencón -nócnera-

    ho dic perquè he llegit el teu comentari a "de la viola cinturada del teu cos...", que ja et dic ara que per mi és un poema descomunal, però que crec que a tu no t'ha fet massa el pes... joan, jo només et volia dir que no ens hem de prendre les coses amb cap mal tipus d'intenció,
    jo sempre he dit que en aquí hi som per aprendre els uns dels altres... bé, res més, aprecio molt el teu talent, la teva obra... només tenia la necessitat de dir-te el què pensava al respecte -ja sé que això no és cosa meva, no és la meva intenció posar-me on no em demanen-


    una abraçada ben literària

  • El que llegeixo de tu és vistós i per prendre-s'ho amb serietat[Ofensiu]
    llamp! | 04-06-2010 | Valoració: 10


    No he vist el curt, ja em perdonaras. Però llegint el teu poema em faig una lleugera idea.

    La papallona és un ésser molt poètic, sovint li atorguem la qualitat d'insecte amable, somiador, llibertí, acolorit, etc. Que sigui una papallona sense ales ens fa entristir, pensar com caray les ha perdut? Què ho ha provocat? Quanta malícia hi ha en el món!

    El teu primer paràgraf:

    "Què bonic és contemplar
    com esbateguen les ales
    les formoses papallones,
    que amb un vol majestuós
    pinten l'aire de colors.
    I amb elegants moviments,
    degustant la llibertat,
    van regalant harmonia
    i alliberant sa bellesa
    en mig de tanta natura
    .

    He subratllat la frase que m'agrada: "pinten l'aire de colors", bellíssima metàfora.

    La segona estrofa ens mostra la papallona esguerrada i a partir d'aquí l'esforç de superació, l'autoestima que es recupera, etc.

    La papallona... aquell ésser tant delicat i fràgil alhora que transfigurador i mutable.

    Excel·lent poema, des del punt de vista tècnic com sentimental el teu poema ens dóna ales...

    Gràcies moltes pels teus comentaris, des de fa molt poc que ens anem trobant pel Fòrum i pels Reptes. No obstant, celebro haver-te descobert i saber que escrius bons poemes, amb lucidesa i afabilitat, dos bones raons per escriure poesia.

    A reveure.


    Centellejant!



  • Vist el documental[Ofensiu]
    llacuna | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Molt emotiu, està vist que de vegades cal canviar de circ, perquè en alguns sempre s'hi valora el mateix i la nostra cara ja ens diu que allí no som felices. També sembla que de vegades cal jugar-se la vida i no sempre per amor a un altre, de vegades per amor a nosaltres mateixes. I sí, després d'observar com ho fan els altres i emocionar-nos, un dia ens atrevirem també nosaltres a sortir de la nostra por.

    Salut!

  • Molt bonic[Ofensiu]
    llacuna | 30-05-2010 | Valoració: 10

    És un poema molt bonic i esperançador, sovint el problema el té qui no veu qui és o què té, perquè la pobra papallona esguerrada com havia arribat allí? ningú no l'havia avisada del perill? No l'havia detectat ella mateixa?
    És l'hàbit al perill que de vegades pot dur a la mort

  • Papallona sense ales: MERAVELLÓS[Ofensiu]
    Materile | 26-05-2010 | Valoració: 10

    Benvolgut Joan,

    M'has deixat sense paraules per poder qualificar aquest poema tan deliciós. Crec que has aconseguit fer-me viure en un altre món: un món més just, un món de germanor, un món sensible..., quina joia! Quines paraules tan ben trobades, que es claven al cor com espines d'una rosa.
    Felicitats, Joan!, per ser com ets. No et conec però traspués humanitat en cada paraula, en cada coma...
    No he vist el curt, el miraré.
    No deixis d'invitar-me a llegir els teus escrits.

    Ets el millor que m'ha passat en molt de temps: conèixer-te.

    GRÀCIES per comentar-me els meus escrits. Ets molt generós amb la teva crítica.

    Una abraçada

    Materile


  • I si millorem el teu text?[Ofensiu]
    deòmises | 25-05-2010 | Valoració: 10

    The Butterfly Circus [part 1]

    The Butterfly Circus [part 2]

    Gràcies a tu, he descobert aquest gran curtmetratge, una història que podria ser autobiografia de Nick Vujicic, l'actor que interpreta el paper de Will al curt.

    El teu text és igual d'emotiu que la cinta, de vint minuts que es fan brevíssims.

    Felicitats, i t'hi he inclòs l'enllaç directe al meu comentari

    d.

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 23-05-2010


    Vaig veure aquest film fa unes setmanes. El meu cap a la feina va reunir la seva àrea un divendres i ens el va posar. I em va semblar meravellós.

    Ara, llegint el teu poema, l'he anat recordant, vers a vers, fotograma a fotograma. Gran poema el teu, que et fa començar arraulit en un racó, avergonyit i absurd, per acabar volant en un cel blau i brillant.

    Et felicito, company, per tan bell poema. Per haver sabut dir amb les parales més exactes que potser podriem tobar, tot el que el film ens vol ensenyar. En fas una llicó paral·lela excel·lent.

    M'agradaria llegir el teu poema escoltant la música del curt. Per unir dues meravelles i tirar endavant una mica millor!

    Moltes gràcies!

    Abraçadotes.


    Salz.

  • Autosuperació[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 22-05-2010 | Valoració: 10

    Benvolgut Joan,

    he mirat primer els vídeos que inclous al final per a situar-me millor. He quedat bocabadat en veure el fantàstic lligam entre la pel·lícula i el teu poema sobre un tema tan colpidor com l'autosuperació. Se't fa un nus a la gola quan el rellegeixes després de visualitzar el enllaços de YouTube, quina síntesi més encertada del que es veu en el curtmetratge! Per mi, com millor expresses el que hom sent és en quan dius:

    Amb tota la humilitat
    la lliçó ha ben après:
    donant i rebent , alhora,
    es pot arribar a construir
    una vida amb dignitat …

    Uns versos insuperables, cinc línies magistrals que resumeixen de manera maestrívola l'essència del missatge: malgrat l'aparença d'impossibilitat de molts reptes, no hi ha com la força de voluntat i el llançar-se per aconseguir superar-los amb èxit.
    El curiós del cas és que, en la segona part del curt, els companys de l'home sense extremitats li dónen el que necessita per a superar-se precisament no ajudant-lo quan ha de creuar el riu, forçant-lo a intentar de tornar-se a posar dret i a aprendre a desplaçar-se pel seu compte quan el més senzill és demanar ajuda, com fa el tolit d'entrada.
    Una abraçada i a intentar superar el llistó tan alt com has deixat amb el teu excel·lent poema.

    Lluís Pagès

  • Papalloina esguerrada[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-05-2010 | Valoració: 10

    Bon poema aquest, que consta de dues parts: la primera, exaltació de l'harmonia i la bellesa, gairebé de la perfecció natural que representa la papallona lliure i elegant;
    la segona, la història de dolor i superació de l'animal esguerrat, que transmet esperança i il·lusió.

    Un missatge molt positiu el teu!

    T'ofereixo una altra lectura sobre l'entorn natural: BATECS, confiant en què no tindràs cap problema en llegir una miqueta de prosa poètica.

    T'envio una abraçada primaveral,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.79

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2268 Comentaris

402324 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan