La nena que plora (Innocència bombardejada)

Un poema genial, que de tan real i sentit et posa un nus a la gola.
Has sabut transmetre amb una gran sensibilitat l'horror de la guerra a traves dels ulls d'un infant.
Terrible, pensar que cada dia es repeteixen escenes com aquestes i no hi ha manera d'aturar aquest malson.
M'agrada com enfoques el final , la nena que enceta una nova vida, volent ser feliç, encara que mai ningú podrà esborrar-li el mal que ja li han fet.
Ves per on, jo també he descobert un bon poeta, encara que ja t'havia llegit als reptes.

Una abraçada plena d'admiració

Un poema ple de sensibilitat, on hi fas conviure la crua realitat amb l'idealisme dels contes d'infants.

que t''he comentat algun que altre poema. Mostres molta sensibilitat i, com a poema, hi ha versos i estrofes molt boniques. Segeuix escrivint i manifestant-te

...quan ens fem grans deixem un món que fa ràbia als que ens venen al darrere i és que les coses són molt complicades, certament.

És molt fàcil, des de certa edat, riure's de la ingenuïtat dels nens però -penso, eh- que qui continua rient-se'n quan un infant plora per coses com les que tu comentes en aquest poema, comença a estar més a prop de la mort d'esperit que de la maduresa. Jo admeto que moltes vegades ja sóc un fantasma -o em tornaria boig- però cal reprendre forces i tornar a començar de nou.

És una merda perquè reconec que a mi, personalment, no em queden masses esperances de que les coses canviïn però si que tinc fe en l'ésser humà -ni que sigui en moments aïllats- i en la compassió. La imatge de la llàgrima -d'acord, molt utilitzada per una pila de poetes- de la manera en que està posada és esplèndida: dona que pensar i venen ganes de rellegir tota la poesia de nou. Hi han amagades més coses de les que no semblen.

No et tallis de continuar escrivint coses com aquesta i perdona si el meu comentari ha estat massa superficial.

Gràcies.


Florenci