Adéu visual (capítol 1)

Un relat de: ixnuir

Els ulls se li estan tancant. La nit se li fa feixuga i li recorda que ja és gran. Ja és gran, té canes i ja la son l'acompanya volent-li cloure els ulls, en aquesta hora fosca. Tanca el diari que estava llegint amb dificultat i se'l mira: un diari vell, notícies passades de moda i titulars estranys que ara li costen d'entendre. Se sent esgotat, fa figa mentre guarda el diari i se'n va al sobre dels somnis pensant que té mal de cap.
"Una aspirineta i cap al llit", pensa, "un moment i seré als braços de Morfeu." Però no, avui no, el que té no és un simple mal de cap i l'aspirina li fa pessigolles. Té quelcom més que no encerta a esbrinar, ja fa força dies que ho té. S'ha adonat que cada cop es cansa més llegint el diari, que quan toca el piano les negres i les corxeres juguen a amagar-se-li.
Ara ja és al llit. "Què m'està passant?", pregunta a les parets. Tanca els ulls i anhela una resposta que sap que mai arribarà. Els minuts van passant i, finalment, el silenci es trenca amb uns roncs que omplen la cambra de breus esgarips.

1 de gener. Gairebé les nou del matí. La sala grisa d'un hospital. L'Eulàlia es mira el cos adormit d'en Joan i el veu fràgil. Repassa mentalment tot el que ha passat aquesta nit de Cap d'Any i s'incomoda. Ara només desitja que ell es desperti per oblidar l'ensurt i anar-se'n a casa seva. Li farà el dinar i passarà tot el dia amb ell, ja ho té decidit.
No es pot treure del cap la patacada d'en Joan al sortir de casa la Remei. Que no ha vist els tres esglaons? Tan begut anava? No, però si només ha pres una o dues copetes de cava... I ara se'l mira i veu un home gran i savi: cabells majoritàriament blancs, cara amable de mirada bondadosa, un cos no precisament atlètic però en el fons ben cuidat, uns peus desitjosos de seguir caminant...
Per què no es desperta? Se li fa estrany el silenci tenint-lo al costat. Ell, un home que mai havia donat una treva, un descans a les paraules.
-Bon dia.
-Bon dia, Joan, com estàs?
-On sóc? M'han agafat ja com a conillet d'índies per fer proves nuclears?
-Au va! No diguis bajanades! Vas caure... sortint del pis de la Remei...
-Mm
-Jo crec que deuries beure una miqueta més del compte perquè...
-Estic en un hospital, Eulàlia? No diguis res, ja sé el que em passa...
-Com?
-Ja fa sis o set setmanes que m'hi he fixat: cada dia hi veig pitjor... Me'n vaig començar a adonar un dia que llegia el diari abans d'anar a dormir...
-Ai, verge! No m'ho diguis això! Va, dorm una estoneta més, que t'anirà bé. Tanca els ulls... així, molt bé...

Comentaris

  • Bons amics[Ofensiu]
    llacuna | 11-08-2008 | Valoració: 10

    Què bonic es voler està amb algú només perquè ens agrada com és aquella persona i perquè la volem estimar :)

  • Una història tendre[Ofensiu]
    surina | 11-08-2008 | Valoració: 10

    A qualsevol de nosaltres ens pot passar algún dia. hi ha quelcom entranyable. M'agradat.

  • Començo el teu adéu visual[Ofensiu]
    deòmises | 29-04-2008 | Valoració: 10

    i ja em deixes amb ganes d'anar a buscar el següent...

    El talles sense dir-nos gairebé res però encuriosint el lector. Ja t'explicaré...

    Bona tarda i gràcies, d.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ixnuir

ixnuir

22 Relats

82 Comentaris

25146 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
BIOGRAFIA REVISADA
Sóc un noi barceloní de 17 anys (17? no home, no, que des del 12 de novembre ja són 18...) amb molt bon rotllo i ganes de disfrutar de la vida.
Tinc moltes i molt diverses aficions, que van des de la música (escoltarla, cantar-la i últimament he fet també alguna petita composició senzilla (cal dir que és molt senzilla))fins al cine (tot i que últimament no hi puc anar gaire ja que tinc moltissississima feina), la literatura (llegir-la i crear-la) i xerrar amb els bons amics (aquesta potser és la que més practico tot i que d'entrada, a vegades em costa una mica relacionar-me amb gent nova).
A més, els qui em llegiu, ja anireu veient que sóc un romàntic empedernit, però que també toco de peus a terra i em preocupo molt per la societat en que vivim (hi ha qui em diu que em preocupo massa).
Per acabar només dir-vos que m'encantaria que comentéssiu tots els meus escrits, que, encara que no ho creieu, m'interessen molt les opinions.
P.D. Gràcies a tots els relataires que ja m'han comentat, sou els millors.
( P.D. Per cert, el meu nick es pronuncia com una paraula plana i la x és com la de xocolata i no pas com la de taxi. )

si algú vol més sobre mi... el meu flog recent estrenat: www.fotolog.com/sal_i_sucre