Adéu visual (capítol 3)

Un relat de: ixnuir

Acaba de tornar a casa esgotat, nerviós i enfadat amb sí mateix. Avui al restaurant de la Remei les coses no han anat gaire bé... Ara és a casa, sol, i ho va recordant mentre sent el tic-tac del rellotge del menjador. És davant del piano i es mira les tecles amb recel. Qualsevol que el veiés, diria que simplement està meditant, però en el fons té una tristesa que el crema per dintre. Avui ha fet setanta anys i ella li ha proposat que toqués una mica al seu local, com abans feia cada nit i ara només fa de tant en tant.
De sobte deixa caure el puny tancat sobre el piano amb violència: s'escapa un soroll lleig i la cambra s'omple de vibracions dissonants.
-Per què? Vull veure-hi bé! No vull ser inútil la resta de la meva vida!!!!
Llàgrimes i més llàgrimes. I es desmorona damunt del piano. I el piano emet queixes i laments paral·lels als del seu cor.
De sobte aixeca el cap i veu un sobre de color blau cel damunt del prestatge. Decideix rellegir el seu contingut:

Estimada Remei,

Des del primer dia la teva mirada va ser un encís. El meu cor es va afeblir i jo només feia que cercar la màgia dels teus somriures. Sé que saps el que et vull dir, sé que ja tens pensada la resposta. Em diràs que només sóc un amic, però jo vull sentir-ho dels teus llavis, vull que m'ho diguis i m'abracis, que m'omplis d'aquella suau fragància teva encara que després hagi de plorar la teva negativa.
Però ara digue'm, què serien les nostres vides sense tenir-nos l'un a l'altre? Ens coneixem des de joves, recordes? Tu eres la pobre nena orfe i jo el nen que et volia ajudar... Quan penso en tot el que tu em vas arribar a ensenyar penso que la balança era desequilibrada des del primer moment. Tu estaves sola, però tenies la música (aquell violí teu...), jo notava que estava bé, però que em faltava quelcom... series tu?
Em faltes, Remei, ets la part que falta per completar la meva ànima, però no sé si el teu cor sabrà acceptar tants afalacs venint de mi, que no tinc més que 19 anys. Tu segurament ja hauràs triat marit i serà algun home fornit del Montseny. Però si així fos, jo no deixaré mai d'estimar-te.

Joan

"Com ha canviat la meva vida des de llavors", pensa. "La Remei es va casar amb un enamorat de la cuina i va deixar la música, jo em vaig casar amb el que ella havia deixat en mi... les notes, els pentagrames, les classes de solfeig..."
"Aviat la Remei i el seu marit varen obrir un restaurant al carrer Princesa on es feia música de jazz per la nit i jo, disposat a no rendir-me mai, vaig entrar de col·laborador (cada nit de dilluns a dijous a tocar el piano)."

I, de fet, això ha anat a fer aquesta nit: després d'un temps d'estar a casa, la Remei l'ha convidat a tocar el piano amb l'acompanyament d'ella al violí. Ella no se'n recordava massa i al principi ha desafinat una mica però ell... ell l'ha cagada estrepitosament: amb tanta foscor a la sala, s'ha adonat que no veia les notes i... com a bon músic de jazz ha sabut improvitzar, però aviat també se li ha ennuvolat la vista i s'ha embolicat també entre les tecles del piano. Ella l'ha animat a continuar, però finalment ell ha començat a tocar amb despreci, carregat d'odi i ella l'hi ha demanat que parés, que a la clientela (la fotuda i maleida clientela) no li agradava l'interpretació.
Aleshores ell no ha pogut resistir i els ha cridat a tots:
-Què passa? No hi veig bé, saben?

Comentaris

  • Valoro, no tinc criteri (pensarà algú)[Ofensiu]
    deòmises | 29-04-2008 | Valoració: 10

    Però no n'entenc massa de prosa. Em guio més per un instint, una curiositat, i sempre prefereixo una imperfecció que em faci sentir quelcom a un relat perfecte que em deixi indiferent.

    Jo et valoro per dues raons: per a que et serveixi d'ànim per a continuar i per a que tinguis constància que et llegeixen (i que segueixen els teus capítols).

    Mal fet? Això ho deixo al parer de l'altra gent.

    d.

  • Clar de lluna | 09-03-2008

    ...acabo de llegir els tres capítols. A mesura que els vagis penjant els aniré llegint, però se'm fa estrany valorar-los si encara no tenen un final, saps?

    Per la primera lectura ràpida que he fet et puc dir que són de fàcil lectura (valgui la redundància), tot i que, hi trobo desconnexions i alguna cosa que em falla, potser m'agradaria més llegir tots els capítols de cop, aquests i els que falten, per fer una valoració més real. De moment, tot i que el problema s'intueix, encara queda com una incògnita, i el passat i el present es barregen, no sé, cada capítol sembla desconnectat de l'anterior, tot i esser el mateix problema i els mateixos personatges, m'explico?

    Crec que estan ben escrits i no es fa feixuga la lectura, però per comentar-los més a fons prefereixo que primer els pengis tots i després llegir-los amb calma! No et desanimis, crec que si es pengen relats per capítols hi ha força gent que pensa com jo: primer que els publiqui i després quan els tingui tots els llegeix-ho i els comento. La diferència amb relats curts, és que amb aquest teu es necessita més temps per llegir-lo.

    Ànims i continua publicant!

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ixnuir

ixnuir

22 Relats

82 Comentaris

26279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
BIOGRAFIA REVISADA
Sóc un noi barceloní de 17 anys (17? no home, no, que des del 12 de novembre ja són 18...) amb molt bon rotllo i ganes de disfrutar de la vida.
Tinc moltes i molt diverses aficions, que van des de la música (escoltarla, cantar-la i últimament he fet també alguna petita composició senzilla (cal dir que és molt senzilla))fins al cine (tot i que últimament no hi puc anar gaire ja que tinc moltissississima feina), la literatura (llegir-la i crear-la) i xerrar amb els bons amics (aquesta potser és la que més practico tot i que d'entrada, a vegades em costa una mica relacionar-me amb gent nova).
A més, els qui em llegiu, ja anireu veient que sóc un romàntic empedernit, però que també toco de peus a terra i em preocupo molt per la societat en que vivim (hi ha qui em diu que em preocupo massa).
Per acabar només dir-vos que m'encantaria que comentéssiu tots els meus escrits, que, encara que no ho creieu, m'interessen molt les opinions.
P.D. Gràcies a tots els relataires que ja m'han comentat, sou els millors.
( P.D. Per cert, el meu nick es pronuncia com una paraula plana i la x és com la de xocolata i no pas com la de taxi. )

si algú vol més sobre mi... el meu flog recent estrenat: www.fotolog.com/sal_i_sucre