La mirada del drapaire

Un relat de: kefas
Aixeco els ulls i em veig a mi mateix. Dues vegades. Sorprès, me'n adono de que són dos espills, dos reflexos en la calma d'un mar de trista determinació. La determinació se'm encomana i, empès per la curiositat, m'endinso en aquest mar i començo a nedar. Les onades que provoquen els meus braços s'expandeixen, es multipliquen i agafen una força descomunal que colpeja el penya-segat que observo a l'horitzó. Admirat per aquest fenomen cerco una explicació mirant al meu voltant. Aviat la trobo. No estic sol. n'hi ha centenars, què dic, milers, que fan com jo. Tots en silenci i en la mateixa direcció. Això m'intriga. D'on ve aquesta unanimitat en escollir el destí ? La pregunta fa silenciar els meus pensaments. En el silenci endevino un soroll familiar. Paro bé l'orella cap el penya-segat i el soroll es fa més nítid. És la rialla cridanera d'una hiena! Però hi ha molta distancia, no pot ser només una, n'hi ha d'haver moltes! I, perquè criden ? Com més m’hi acosto més clars m’entren els crits a les orelles. Ara distingeixo paraules. Parlen ? Potser són imaginacions meves. Començo a estar molt cansat i sento que em fan mal els peus. Però, perquè hi anem si sabem que ens trobarem amb un penya-segat que no podrem superar ? Estem leros ? No, la determinació dels meus acompanyants em referma en la convicció de que hi hem d’anar. No sabem què hi trobarem, però segur que serà bo per a tots nosaltres. Tot i que les hienes no ens ho posaran fàcil. Ara entenc la fe de la meva mare en un designi superior. El seu cel és el meu el penya-segat! Hi ha una noia que neda al meu costat. Me la miro i ella també em mira a mi. Em somriu, eleva el puny amb el dit gros aixecat i clava un enèrgic cop a l’aigua per continuar nedant. Quan ha aixecat el braç li he vist un pit. Potser està nua. Estiro la ma per tocar-la. Sento un intens dolor a la galta i un crit al meu costat. “Però què fas Jordi, que em vols treure un ull?” Després una veu conciliadora, “Apa, gira’t i continua dormint”

Comentaris

  • Tot pot ser...[Ofensiu]
    Nil | 11-05-2018 | Valoració: 10

    Interpretar un somni no és gens fàcil. Interpretar-se'l un mateix tampoc ho és. Però a vegades són portadors de missatges en forma de pistes. Si hi ha quelcom que t'amoïna, segur que, aquest somni, té relació amb això. Potser has de prendre una decisió laboral, familiar...etc i la teva por interna ho visualitza amb un precipici, una fai . Tal volta aquest precipici és un bon presagi. No ho sé pas... Un afer de dones? La femina que mostra el seu pit, mentre neda al teu costat. Tu sabràs! Sort, Nil.

  • És una marabella...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 24-04-2018 | Valoració: 10

    És una meravella aquesta barreja de cel mar aire i profunditats. M’he vist en el teu somni. Gràcies.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • A mig camí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-04-2018

    M'ha semblat el teu text a mig camí entre un somni dolç i un malson. Inquietuds compartides per milers de nedadors entre els quals, penso, també m'hi pots comptar.
    Gràcies pels teus comentaris al meu "La tieta".

  • Somni determinista[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2018 | Valoració: 10

    Caram, quin somni més ben descrit! No imaginava que ho pogués ser, perquè la determinació del relat, el racionalisme descrit m'ha enganyat. Una bona sorpresa! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Justament[Ofensiu]
    kefas | 21-04-2018

    Aquesta és la meva idea de l’esperança, la d’un somni que ens procura una alegria inconstant motivada per una cosa futura de la que, en el fons, dubtem de la seva efectivitat. Sovint té la fe com a motor, la creença submisa en coses que mai podrem comprovar

  • Oniric[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-04-2018

    Oníric, literalment: genial aquest final: "gira't i continua dormint". Ja se sap que és la rialla de la hiena, el soroll del penyasegat. Poesia de la vida de cada dia.

  • Nedar sense guardar la roba...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-04-2018

    Doncs per ser un somni, és molt semblant a la realitat. Ara, si jo fos tu, nedaria més ràpid, perquè has vist la noia del costat però, si mires al teu darrera, ve un paio de dos metres que també aixeca una cosa, però no són pas les mans hahaha.
    Fora de bromes, més d’un i de mil deuen somiar coses semblants. El que passa és massa intens i està durant molt (i el que queda). Suposo que tu ho has imaginat, però no deu ser gaire diferent, en essència, del que somia molta gent. El cervell necessita treure-ho a fora d’alguna manera.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: