La illa

Jo no tinc por d'ells, tot al contrari. Han sigut ells els que s'han ayunllat de mi.
Saben que jo soc l'amo d'aquesta illa. Jo mano i quan tornin em demanaràn clemència per les seves vides. Però han fugit, han fugit de mi. Còm poden esperar compassió?
Segur que ara estan a l'altra punta de la illa rient i pensant que m'han despistat, que brétols!
Tinc la sang bullint nomès de pensar el que deuen estar dient de mi. Els conec a tots i cada un d'ells i sé que em tenen por. Recordo que a l'hora de dinar em miraven amb por i es que ser el cuiner del vaixell et converteix en l'home més poderós del món.
Tenen molta sort de que ja no pugui caminar. Si no he calculat mal.lament tinc gairebé cent anys però ells eren uns anys més joves, aquí em porten ventatja. Sí, em porten ventatja però ells no saben que encara hi veig molt bé amb un ull i podria vigilar-los de nit i tot.
Ara que hi penso molts d'ells encara podran correr i em poden enxampar. Jo soc més llest que tots ells, si agafo el ganivet i em tallo una mà no em podran obligar a treballar per a ells.
Fa mal! Fa molt mal! És un gran sacrifici el que faig però m'haig de salvar. Si em faig talls per tot el cos entraran bacteris i així la meva carn no se la podran menjar.
Déu meu! Estic perdent forçes em sembla, no em puc aturar.
I si em curen? Això no ho havia pas rumiat. Però tot té solució si em clavo el ganivet al cor. Qui riu l'últim....