El maquillador

Un relat de: joudl

Ja em va avisar el meu pare el primer que vaig anar a treballar; - No miris als ulls quan maquillis o la pifiaràs fill.
I el meu pare no va ser l'únic. La meva noia, Susanna, també em va advertir; - Només faltaria que et toqués maquillar a una model i em deixessis per ella.
Quan m'ho van dir no vaig poder evitar riure per dins, allò era impossible que em succeïs a mi.
Tenia molt clar que la feina i la vida personal no es podien barrejar. Sempre he sigut molt conscient que la meva feina són vuit o nou hores diaries i fora.
Però un dia....quan la vaig veure, l'habitació va girar en torn seu. Tenia uns ulls que em miraven sense veure i tot i així, m'hipnotitzaven.
El seu cabell era d'un negre tan maco que estic segur que la nit tenia enveja. Tot en ella era preciós, era una àngel.
Quan li vaig dir a Susanna que m'havia enamorat d'aquesta noia al principi s'ho va prendre a broma i va petar a riure, però al veure la meva serietat es va espantar.
La seva reacció no va ser plorar o cridar-me mal parit, ni tan sols em va llençar el gerro pel cap.
El primer que va fer va ser trucar al metge, el meu metge de capçalera. I pensar que tenia un mocador perfumat per quan plorès.
Ara porto dos anys i tres messos tancat en aquest manicomi. Diuen que ja no sé distingir la realitat de la ficció. Però jo sé prou bé que ha sigut Susanna i els seus amics de l'hospital on treballa els que m'han tancat . Quan Susanna em va dir que era una mica gelosa, la veritat, no pensava que podria reaccionar així. Ni tan sols li va donar l'adreça a la noia que m'havia enamorat.
Ahir va venir el meu pare i amb el dit alçat em va fer un discurs com si fos un nen, recordo les seves últimes paraules.
- Fill, ja et vaig dir que no miressis als ulls o la pifiaries. Un maquillador de morts ha de ser antipàtic amb els clients....


Comentaris

  • Ja l'havia llegit però sense comenta'l[Ofensiu]
    angie | 30-12-2005

    Aprofito per a dir-te que m'ha agradat molt, els teus finals són de tomba-truites, jeje.

    Aquest comentari va junt amb l'agraïment per a ésser el primer junt amb Becari que vàreu comentar els meus dos primers relats ara fa tres mesos més o menys... Sense els vostres comentaris potser no hagués conegut la meravella d'amants de les lletres que corren per aquí i no hagués tret teranyines a la meva inspiració...

    Bon any nou i una abraçada sincera

    angie

  • guuuuauuuu[Ofensiu]
    Gemma34 | 03-09-2005

    Genial. Quin final!! Tu ets dels meus!.

    Et seguiré llegint.

    Gemma34.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: