El príncep

Un relat de: joudl

La meva infància va ser tan maca com la de qualsevol nen que es porta bé. I jo, amb tota la meva modèstia he de dir que em vaig portar com un sant. I com ja sabeu, si un es porta bé al final té la seva recompensa. Recordo que quan veia una joguina a la televisió que m'agradava, anava correns a mon pare a demanar-li i sense perdre un moment agafava el telèfon i el demanava a l'instant.
El col.legi es una altra de les coses que tinc encara molt present. No m'agradava gens ni mica però tot i que mai agafava un llibre per estudiar sempre treia excel.lents a dojo.
Jo creia que aprovava perque era maco i agradava als professors però fa un parell d'anys el meu pare em va confessar que estudiant o no ja tenia la matrícula d'honor assegurats. Si ho arrivo a saber no em molesto ni a agafar un llibre, de fet no m'ha servit de rés estudiar perque no foto absolutament res...
Això sí, vaig estar una eternitat fent la punyetera mili. Ni sorteig ni osties, a fotre les tres carreres; Aire, Terra i Mar, encara gràcies que no hi havia Espai.
Tot i que va ser molt de temps també vaig tenir bons moments La meva suite que tenia a la mili la netejava un tal Roger, un català d'aquells que no entenien el castellà i quan arrivava sempre li deia: - Me llena de honda satisfacción tu presencia y aunque no te impongo nada, como la lengua, te ruego y ordeno que limpies mi suite.
Em feia un fart de riure quan li deia això perque ell somreia i només deia que sí amb el cap.
En Roger sempre que escombrava cantava una cosa que deia així : -Si el rei vol corona, corona li darem, que vingui a Barcelona i el coll li tallarem. ‎
A l'estiu sempre anem a Mallorca, allà tenim una caseta petitona, res de l'altre món. I a l'hivern anem a Baqueira a esquiar una mica com totes les famílies normals. La resta de l'any anem donant voltes per tot arreu perque els billets no ens costen res.
Aquests últims anys la gent no parava de preguntar-me quan em casaria. Jo no volia casarme però el meu pare va insistir tant que vaig començar a fullejar les revistes del Cosmopolitan a veure si escollia alguna.
Però ves pero on, un dia estava mirant les notícies i al veure aquella noia tan maca ‎(l'oculista diu que estic bé) el cor em va fer un bot.
Vaig trucar a la televisió i li vag demanar el telèfon. Al principi la noia creia que jo era un imitador de mi mateix però després de insistir i dir-li tots els guanyadors del meu premi anual de corredissa es va adonar que jo era jo.
Després de set cites secretes ‎(com la E.T.A amb el govern) vaig demanar la mà i li vaig regalar un anell de una bestiesa de quirats. La noia ve fer un bot i va dir que sí mentre anava tot corrent al servei ja que de la por s'estava pixant.
Diuen que els republicans van fer un ritual senegalés perque el dia del casament plogués a dojo, i vaja si va ploure.
Ara mateix estem a punt de salvar al nostre país de la gran sequera que hi tenim, ja que la meva dona és a punt de trencar aigües. Per fí tindrem el primer fill, tot i que ens ha costat tant que em sembla que la proper a vegada, com no la deixi prenyada l'Esperit Sant...
Ara, els amics de la meva dona diuen que vivim com uns reis i jo sempre dic somrient; - Quan li fotin una patada a mon pare, quan li fotin....

Comentaris

  • neeen...[Ofensiu]
    Gemma34 | 02-11-2005

    he rigut molt quan escollia dona mirant la revista cosmopolitan jejeje...

    Gemma34

  • ostres..[Ofensiu]
    Berenice | 31-10-2005

    quin riure. el món s'ha trasbalsat seguint aquest embaràs, però ets el primer que em fa riure amb aquest tema.
    Bé, tu i el diari Qué o algo aixi, d'aquests que reparteixen, gratuits, pel carrer.
    La primera edició del dia duia un retrat robot del que podria ser el possible fill de la periodista i el principito. La segona, parlava de la fillA dels principitos de Baukelaer. Graciós.. al menys el retrat robot era bonic. No sé com sortirà la nena, esperem que no s'assembli gaire a la seua tieta.

    Bé, doncs això xD al principi no veia per on anaven els trets, x això m'ha agradat encara més :)

    petonets