El manicomi de Valencia

Un relat de: joudl

Valencia tenia coses bones i coses dolentes, homes bons i homes dolents.
Dintre del grup dels homes dolents teniem als "desviats". Eren nois que eren diferents a nosaltres, caminaven arrossegant els peus, deien coses incoherents, tenien la mirada perduda..
Jo formava part d'una de les families més importants de Valencia, els Centelles, i amb nou anys ja era el cap de la banda dels nens del barri.
Erem al voltant de vint nens, tots entre el set i els onze anys i en aquells temps, la primera dècada del 1400, la nostra gran afició era llençar pedres als "desviats".
Recordo que sempre estàvem a l'aguait, quan surtia un de casa seva agafàvem quatre o cinc pedres de cop i fèiem punteria. A vegades aconseguiem fer sang i llavors ens pasàvem la tarda discutint qui havia estat el que havia encertat.
Fins que va arrivar un dia un gran home, el Pare Jofré i al 1409 va fundar la primera residència per a dements del món, més conegut com a manicomi.
Ara que tinc quaranta-tres anys sóc el metge principal d'aquest manicomi i tot i que encara no he trobat una cura per aquests homes continuo lluitant dia rere dia, perque sé que tenen molt per donar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: