Una tarda (amb a) de molta calor

Quina calor feia l'altre dia, Mare de Déu!. Estava veient una pel.lícula al sofà i quan em vaig aixecar, l'esquena va fer el mateix soroll que quan es treu del paper un adhesiu. Prefereixo no mirar-me a un mirall perquè em sembla que em vaig deixar la pell al sofà . Li vaig dir a la meva dona que no aguantava més i que anéssim al Corte Inglés. -Que tenim diners per comprar un aire condicionat? va preguntar la meva dona.
Comprar? La meva dona és molt de la broma, excepte sempre que li demano el comandament de la tele quan fan O.T.
-Que coi! Anem a l'entrada del Corte Inglés a passar la tarda.
Heu notat quin aire més maco que fa allà? Fins i tot pagaria per treballar allà. Com aquell home de seguretat amb cara de funeral que em sembla que en dotze anys no s'ha mogut mai.

Com anava dient, després de deixar el sofà ple de suor ens vam dutxar i després com soc molt llest vaig planxar una samarreta. No fa falta que digui que em vaig tornar a dutxar una altre vegada.
Dutxats i perfumats vam decidir...bé ho vaig decidir jo, agafar el bus i no el metro.
No va ser una gran idea esperar al bus a les tres de la tarda sense marquesina i ni una ridícula ombra en dos quilòmetres a la rodona. Mitja hora després i uns cinc quilos menys de pes vam pujar al bus, o millor dit, el forn andant perquè l'aire condicionat no funcionava.
Vaig passar tot el viatge imitant al meu gos quan anem al cotxe, amb mig cap en fora i traient la llengua. Quan ja estava a punt de preguntar a la meva dona si m'havia portat la corretja vam arribar al Corte Inglés.
Era diumenge.