Estimada Ohiane

Un relat de: joudl

Estimada Ohiane.
Ara fa cinc anys que Koldo ens va deixar sols plens de marriment, però a la vegada també il.lusions perque no podem oblidar que sempre hi ha un somriure que ens espera a cada racó.
Entenc el teu dolor i el teu silenci perque no és fàcil superar la pèrdua del gran amor de la teva vida. Sé que encara plores per les nits quan busques infructuosament el perfum del seu cos, quan el seu espai és buit i quan la teva mà acarona un cos que ja no hi és.
Llevar-te cada matí i no trobar al bany restes de la seva presència com la tovallola acariciada pel seu cos nu o la seva pinta deixada a qualsevol lloc ha de ser molt difícil de suportar.
Però Ohiane el sol surt cada dia. No ho oblidis, hi han molts cors que bateguen per tu, suspiren pels teus llavis i ploren per no ser al teu costat. No t'amaguis perque tens el dret a ser feliç.
Mira'm a mi per exemple, teniem deu anys quan ens vam conèixer i de sempre saps que t'estimo. Mai he estat més d'una nit amb una dona perque nomès visc per a tu. I tot i així què faig? Visc Ohiane, treballo i somnio amb tu i és aquest somni el que em fa viure.
Però sembla que tu no ho veus. Vas sortir amb David, Iker i amb Koldo et volies casar. Em vau demanar ser el padrí, i de ben segur que pensàveu que m'alegrava la idea, oi que si?
Doncs tot el contrari estimada meva, us vau riure de mi i no ho podia permetre.
Ara vull que reflexionis uns instants; creus que amb la il.lusió que tenia en Koldo per casar-se amb tu anava a suïcidar-se?
Per ser sincer vaig tenir una agradable sensació quan el vaig empaitar pel penya-segat. Imagino que estaràs pensant que soc un bàmbol per dir-te tot això, però et convido a que pensis una mica i recordis aquell meravellós dia que em vas donar unes còpies de les claus de casa teva.
Mira darrere teu...

Comentaris

  • Shu Hua | 25-11-2005

    caram, relat curt però intens i amb un final ben terrorrífic, a veure com se les apanya, ara, la noia.

    salut
    glòria

  • hi han amistats que...[Ofensiu]
    Gemma34 | 18-09-2005

    Hi han amistats que mai deixaran de sorpendre'ns!!
    L'amor es un component explossiu que ens pot sobtar a tots, fins i tot a nosaltres mateixos, fent coses que mai pensariem que arribariem a fer. La gelosia la portem a dins, amagada, però quan surt a l'exterior de vegades no es pot controlar...

    Gemma34

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: