Ocells d'acer

Un relat de: joudl

El profesor Don Rontarez sempre ens deia que quan caminavem pel carrer haviem de mirar al cel perque un dia no molt llunyà arrivaria Deu en forma de molts ocells.
-Està sonat- Acostumava a dir el meu amic Fontaner.
Jo sempre deia que sí amb el cap però tenia una sensació molt extranya, com si sapigues que el profesor tenia raó.
La profecia del profesor va trigar un any en fer-se realitat. Recordo que els avions volaven per tota la ciutat i va ser just a on trevalllava el meu pare, a la fábrica Elizalde, on van descarregar la primera de les tantes bombes que van caure a Barcelona.
Al dia seguent em vaig trobar al carrer al profesor Don Rontarez i em va aturar per saludar-me.
-Hola Miquel, vas veure ahir als ocells? -va preguntar tot somrient.
Jo no vaig poder evitar unes llàgrimes al respondre. -Si profesor els he vist però, com ho savia vostè?
-Per què han vingut gracies a mi, Miquel. M'hauries de donar les gracies i a Franco, és clar. - Va respondre.
El 14 de Febrer de 1937 el profesor Don Rontarez va morir davant meu. Encara recordo els seus ulls implorant perdó. Vaig netejar la navalla i vaig enviar un petó al cel, al meu pare.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: