La força de la foguera

El cremar ens fa creure forts, delinqüents i salvatges,
tal com sempre hem volgut ser.
I també una mica més de bosc, per contradictori que sembli.

Quan el crepitar de les guspires ens atrapa,
ja no som a la ciutat,
ja no pertanyem a aquella plaça,
sinó a un altre lloc,
llunyà,
amable,
on tot fa olor de fusta tallada
i la calor de l’estiu encara és agradable.

No us penseu que sóc piròman assedegat de flames,
però, és així, el caliu m’atrapa
i la olor de socarrim em pessigolleja les entranyes.