La finestra

Què bé que descrius aquesta sensació d'observar des de la finestra, tantes vides, tantes realitats, tantes cares... has pensat mai quanta gent arribis a veure al cap del dia, i que no tornaràs a veure mai més? i, no obstant això, són vides que es creuen en el teu camí, persones anònimes amb una vida tan plena com la teva....
Molt ben trobada la idea, Sergi, un poema senzill i ple de sentiment...
Ah! quan vulguis ja m'avisaràs, recorda que tenim una feineta molt maca a mitges...
Un petonet molt gran.

M'ha recordat unconte que un dia em va explicar la Isabel-Clara i Simó, vaig tenir la sort de poder-hi assistir i va ser fantàstic! I, recordar-hoamb un oema com aquest, ple de petites anècdotes, de vides, de coses insignificants que acaben tenint tot el valor del món...

Felicitats!