LA "CAPILLA"

Un relat de: E. VILADOMS
Sempre que ho demanàvem era la vigília d'exàmens importants, les monges ens hi deixaven anar però, de fet, no ho beneïen.
—¿Hermana, podemos ir a la capilla?
Pujàvem amb respecte fins al primer pis, on residien les religioses i on hi devia haver també els dormitoris de les internes; d'aquella part de l'edifici només en coneixíem la petita capella. Així que entràvem, ens agenollàvem als reclinatoris, ens miràvem les unes a les altres i, a poc a poc, com qui desplega les ales, esteníem els braços. Gairebé era una competició, a veure qui aguantava més aquella crucifixió sense claus. No érem penitents expiant un pecat, tan sols estudiants mediocres que volien assegurar l'aprovat. Amb la vista fixa en la creu de ferro o en la marededéu voltada d'angelets, segons l'elecció de cadascuna, resàvem per dins oracions apreses i súpliques improvisades, tot a l'hora. Dios-te-salve-María-que-aprovi-el-llatí.
Començàvem a notar les espatlles adolorides i els braços com si fossin de plom, però aguantàvem; si alguna premia els llavis i posava cara de patiment, això afegia mèrit a l'acció. El soroll de la campana anunciava el final de l'hora d'esbarjo i el del nostre suplici voluntari. Baixàvem les escales corrent i fent algun mos de l'entrepà que no havíem tingut temps d'encetar, la Llúcia era sempre la darrera d'abandonar la "capilla".
Cap monja ni cap professor ens ho havia ensenyat, ni tan sols suggerit. Al contrari, ens recordaven que el que calia eren menys genolls a terra i més colzes sobre la taula d'estudi.
Com si es tractés d'un ritual màgic, una generació d'uniformades ho traspassava a la següent.
No ens en vam saber avenir quan, el dia del repartiment de notes, la Llúcia va tenir la col·lecció de carabasses més gran de la colla, tant que va haver de repetir curs.
Devia ser així com, carabassejada rere carabassejada, vam començar a perdre la fe.

Comentaris

  • “Virgen santa, virgen pura...[Ofensiu]
    rautortor | 01-01-2020

    ...haz que apruebe esta assignatura”. Aquesta inscripció manuscrita a la primera pàgina dels llibres de text es va convertir en una mena d’antídot als fracassos escolars. Però, després del primer suspens inesperat, em vaig adonar que la jaculatòria no servia i que només hi havia una solució, els colzes.
    Ara bé, el conjur més fort que vaig presenciar a l’internat va ser el d’un alumne que va agafar el santcrist que tenia penjat a l’habitació i el va amenaçar de submergir-lo dins una palangana d’aigua que havia posat al balcó durant els mesos d’hivern. Conjur, per cert, que tampoc va funcionar. El que sí va provocar és que la penitència que li va imposar el confessor va ser sonada.
    Anècdotes a part, el teu relat, com sol ser habitual, m’ha transportat novament a la infantesa i a tot allò que conformava la nostra educació, sovint més religiosa que acadèmica. Cosa que t’agraeixo per tot allò que suposa de retorn als anys feliços, malgrat tot.

  • Déu n'hi do![Ofensiu]
    Materile | 24-12-2019


    Això d'anar a la "capilla" per cridar un aprovat amb fe i martiritzar-se em sembla tenir molta fe . Un relat curiós i , en part, divertit. El meu pare sempre dèia: "jo com Sant Tomàs, el dit a la llaga". Jo, sóc més d'esperança. Un relat molt ben escrit, com sempre.
    Et desitjo Unes Bones Festes!
    Una abraçada,
    Materile

  • Genolls pelats[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2019 | Valoració: 10

    M'has recordat la cançó d'Els Pets, aquella infància de genolls pelats, aquelles animalades pròpies de l'infància, però aquest suplici d'agenollar-se a la capella, Déu ni do! Una forta abraçada i bon Nadal!

    Aleix

  • La fe(ina) mou muntanyes[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-12-2019

    Només quan som infants podem tenir aquesta fe cega o creure en la màgia. Després la vida i els seus cops ens van obrint els ulls...

  • Quina manera de perdre la fe![Ofensiu]

    Quina manera de perdre la fe! La fe mou les muntanyes però el cervell s’ha de treballar!
    La fe [la que em queda a mi] em fa creure que és un bon relat!
    —Joan—

  • Fe no és esperar[Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 20-12-2019

    Hahaha, a Déu pregar, però també treballar!

  • Els camins de la fe[Ofensiu]
    kefas | 20-12-2019


    La fe té viaranys misteriosos i és important saber l’ascendent del personatge a qui ens encomanem. A la meva escola recitàvem el mantra “Verge santa, verge pura, feu que aprovi l’assignatura” I aprovàvem

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

55 Relats

646 Comentaris

51984 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.