Justícia poètica

Un relat de: Óscar López Roig
Senyor, no sóc dolent. Ni pretenc fer maldats, em cansa pensar excuses que oculten mentides. Persones com tu, m'ho recorden repetides voltes. La gent com tu sempre falteu a la veritat. Done fe.
–No dispares. Només sóc un pobre diable, estava equivocat, vaig cometre errors, mai vaig voler fer-vos mal. Promet canviar! Comprens?
– Comprenc. Vols que et perdone la vida, creus que un xiquet no és prou madur per a entendre-ho. Però els teus constants retrets, ordes i crits em pertorbaven els sentits, em confonien, em feien tremolar de por. Igual que un animal al qual porten a l'escorxador. Alguna cosa va créixer en el meu interior. Un sentiment, una evolució, un canvi. La contínua tortura mental i física a la qual em sotmeties em van fer fort. M'alimentaves amb odi. Vaig ser un esclau a les teues mans. De tu, vaig aprendre que les febleses són una condemna. Esperava aquest moment i ja ha arribat.
Saps? Sempre he callat davant del que ens feies passar. Vaig escoltar a les meues germanes plorar abans de ser violades. Vaig veure el cos de la meua mare sense vida, tirat en l'habitació. A les mans una foto de família, tacada amb sang. Es va suïcidar, es va sentir culpable i no ho era. Però, no és l'odi el que mou la determinació que posarà fi a la teua vida. És el record i l'estima de la mare. L'odi només m'encoratja. Recordes quan em vas posar el ganivet en el coll?
- Canviaré! T'ho promet. - Implorava el mal pare.
- Calla! Ara és tard, sóc jo el que he canviat. T'has tornat descurat amb les teues borratxeres, t'has deixat l'escopeta de caça, carregada, he vist la teua mort brillar en el vil metall. I ara, t'encanone perquè sentes la suor freda dels condemnats. Et vas sentenciar llavors, quan estripares la nostra dignitat. Ara, mor!!

Comentaris

  • Gràcies Nil[Ofensiu]
    Óscar López Roig | 27-12-2017

    És tal com dius. Els meus poemes i relats breus m'han servit d'autoteràpia. I cal mostrar la realitat crua que no es veu, per molt dura que siga, no hi ha que apartar els ulls si cerquem solucions.

  • Punyent[Ofensiu]
    Nil | 27-12-2017 | Valoració: 10

    Mare de déu senyor! diria la Pepita de cal Mec en llegir el teu relat... i és que hi ha vides que han estat veritables inferns com la que tu de manera punyent expliques. Vides que, que per alguna raó altra, havien de passar, havien deixar empremta en cos i l'ànima als que han sobreviscut a ella. Contar-ho, sens dubte, allibera, desfeixuga i sobretot fa visible als altres fins a quin punt la crueltat humana pot activar-se quan hom menys s'ho espera. Jo estic convençut que els que tenim facilitat per exposar-ho de forma escrita som uns privilegiats nats.
    Ignoro si m'has llegit mai. Però puc dir-te que amb la meva poesia homoeròtica m'he fet jo mateix de psicoanalista de les meves pors, inseguretats i culpabilitats innecessàries. Perquè és amb el temps que he copsat que sense aquests entrebanc existencials que hagut d'afrontar difícilment fora la persona que sóc ara i de la qual he de procurar sentir-me plenament orgullós per paradoxal que sembli. Bon Any, Nil.

  • Gràcies Aleix[Ofensiu]
    Óscar López Roig | 27-12-2017

    Desgraciadament mous molta raó. Molta gent em diu perquè són tan foscos els meus relats o poemes. La meua resposta és sempre la mateixa. És el que veig de de la meua perspectiva, que en observar es convertix en multiperspectiva.
    Bons nadals i bon començament d'any tingues. Gràcies.

  • Duresa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-12-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt dur, cru, però realment real. Casos així n'hi ha molts i escriure'ls tan bé els posa de manifest, revela una part de la societat que existeix. Una forta abraçada, Óscar i que passis unes bones festes de Nadal!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Óscar López Roig

Óscar López Roig

38 Relats

81 Comentaris

20788 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí i col·laborador del periòdic RiberaNews. Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana