Sense nom

Un relat de: Óscar López Roig
Amb saliva marcaré el camí que he de seguir per devorar desitjos,
assaboriré allò que m'alimentarà i em nodriré de terra, aigua, foc i vent.
Entrelligaré els elements descompostos amb un fil tendre i fràgil.
Deixaré de tindre nom, m'acolliré a l'essència del no res,
assumiré la no presència per a existir,
agafaré el tren sense destí, la por em voldrà acompanyar,
però, no serà la meua guia, gaudirà del viatge,
com en els vells temps, temps de joventut.

Felicitat, paraula buida,
sensació breu, esgarrapadora, turment dels mortals,
ramera dels déus.

La terra salvatge no té amo,
cap religió en un món profà.
Els sofistes i els legisladors sucumbiran
baix les seus conviccions.
El somni es desfà a les mans,
és l'inici i el fi.
El cos ja comença a segregar el dolor,
és el sofriment emmagatzemat en la memòria.
Els ulls estan cansat de veure un paradís en ruïnes,
la veu parla el llenguatge de l'univers,
sona tan bé, és com el riure dels xiquets, com el bes de l'amant,
com la poesia, com jo mateix.

Les ferides obertes d'on ix la sang que tiny les paraules,
són sanades en l'instant que ens agafem de les mans.
Recobre la vista quan els nostres ulls es troben,
puc veure l'infinit dins dels teus preciosos ulls,
sent l'escalfor de la teua mirada
i em reconforta en mig d'esta soledat.
Els llavis formen besos, les mans mouen carícies,
els sentits es multipliquen, tot desig deixa de tindre forma,
el teu nom desapareixerà junt al meu.
Amors impossibles, estimes trencades,
s'uniran en un mateix abraç.
Sense nom que puga pronunciar,
et convidaré a diluir-nos,
separats, al cau de l'orella,
et cridaré per sempre en la eternitat,
Eixa, que no té nom.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Óscar López Roig

Óscar López Roig

38 Relats

81 Comentaris

21185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí i col·laborador del periòdic RiberaNews. Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana