Autoengany

Un relat de: Atticus
Voldria vomitar eixa carn que vaig devorar quan ens coneguérem,
és tan difícil mastegar els errors després de perdre les dents amb un colp sec.
Ja no distingisc ni reconec els sentiments dels em que vaig quedar encegat,
la llum és tènue, vaig forçar la màquina dels desitjos,
mai te n’adonares, no em veies, feies veure que estava allí, al teu costat.
em va costar adonar-me, encisat per la bellesa d’aquell vestit que he vist tantes voltes i sempre és el mateix, tallat del mateix patró.
Em vaig engalanar per veure’t riure, per a que no plorares, per a que oblidares els records que no et deixaven dormir.
Va ser tan fals tot, tan fàcil acomodar-se entre els braços de la mentira, que vaig caure en un mar d’abraços gelats.
Qui era jo…
Davant teua ningú i t’oferia el misteri, el motiu per el que viure.
Qui eres tu…
Voldria pensar que allò per el que valia la pena morir, voldria pensar, però abans em vaig deixar assassinar per a que no et culpares de la meua mort.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

88 Comentaris

31769 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana