Combustible

Un relat de: Atticus
Em varen utilitzar per a combustible, assumir la necessitat de ser aprofitós per maximitzar beneficis i optimitzar el funcionament de la màquina.
Intentaren manipular-me desolant els jardins del pensament per ser substituït amb un cementeri de raons, mortes feia el temps.
Donar-me un nom, un lloc, una posició en una competició en la que no m’interessava participar.
No volia ser un número, ho tenia clar.
Minaren les meues esperances fins que eixa insistència, deixa una escletxa, un codi no encriptat, un error d’arrel que no es podia amagar situat en el programa base. Un error del sistema que em va permetre veure que l’esperança s’alimenta de voluntat. Ens havien pres la voluntat amb l’excusa
Pel pas del temps els legisladors d’allò que mai canvia em veieren com a una anomalia, defectuós, em definiren com a boig, m’acusaren els mateixos que patien una oligofrènia acusada, un esquizofrènia amb la qual les diverses realitats es resumien en una, la d’ells. Només sóc un somiador. Com de perillós sóc?
Els molestava que pensara, per què? Pensar no vol dir arribar a cap lloc, és un procés. No és bo calfar-se el cap, em digueren. És estrany, en un sistema de pensament mecànic quan una de les parts del procés no deixa fluir, impedeix el bon funcionament d’este, aleshores, l’aparell que ho controla tot s’escalfa amb un perill d’explosió, més que possible. És per això que pense, per seguir pensant. L’elit és poderosa, pot arrasar en qualsevol pensament. No saben el secret, el mur que forma l’orde tard o prompte cau quan no es posseïx imaginació, la imaginació no té amo ni déu, si l’amor és capaç d’unir, la imaginació de canviar, fins i tot la realitat. Quan veig el meu entorn, recorde les paraules de l’avi, pobres genis sense imaginació.
Sóc residu de combustible, cremant en un desert de brases. Reconec els límits d’este infern, no em sorprèn és com ho imaginava. Tinc fam, l’entropia avança a pas ferm, s’escolta com xafa el bidó dels errors, tinc fam i el convit està servit. Només tinc que tragar els límits que formen esta presó i la presó sóc jo.
És hora de saber qui viu tancat amb qui…

Comentaris

  • Qui vigila als vigilants[Ofensiu]
    Atticus | 08-07-2014

    "La porqueria acumulada de tot el sexe que practiquen i de tots els assassinats que cometen els arribarà a l'altura de la cintura i totes les putes i els polítics alçaran el cap i cridaran: "salva'ns!"...jo miraré cap avall i murmuraré "no"."

    Walter Kovacs/Rorschach, Watchmen

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

88 Comentaris

31770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana