Junts per sempre

i és que la solitud és dura, i un mòbil pot fer molta companyia, però el teu protagonista és el retrat d'una crua realitat social, és el gos que és mossega la cua... "estic sol, sort del mòbil, i de la tablet, i de l'ordinador", i... llavors cada dia més sol, i més, i més!

És una ironia que el teu únic "amic" et deixi quan més el necessites.
Un relat per reflexionar, tot i que la tecnologia ens estigui envaint, cal saber desconectar.

Jo el dia que em deixo el mòbil a casa, em sento lliure! Per què serà?

Una gran abraçada d'Any Nou
Núria

... que és una bona ironia dels aparells que ens venen i que ens fan distar cada vegada més els uns dels altres.

Em pregunto: com seria tot sense aquesta revolució tecnològica que fa ja força anys que perdura i que va a més a una velocitat incessant?


Sergi : )

com es podia viure sense mòbil. Quina serà la propera addicció que el mon de consum ens posarà a l’abast?
Una abraçada

No és una banalitat això de les persones que estan enganxades al mòbil. De vegades és una addicció, però d'altres és una necessitat quan l'entorn social és inexistent. El pobre Anton estava sol i, com molt bé ens has explicat, el mòbil era la seva única companyia i la finestra oberta al món. És penosa aquesta situació però és el que hi ha. Fins i tot l'Anton és capaç de jugar-se la vida pel seu amic.

Molt bon relat, Naiade.
Una abraçada

A vegades la solitud i la addicció, en aquest cas un mòbil) poden arrossegar-te al fons del mar. Un addicte no és mai lliure. Visca la independencia.
Un relat molt ben construït, amb sorpresa que sorprèn. M'ha agradat molt.
Una abraçada,
Materile

Hi ha dependències que acaben fatalment. Per tant, visca la independencia! Humor i tristesa en un relat massa actual. Però tens raó, quanta gent hi ha dependent del móvil? A cabassos! Una abraçada.

Aleix

Un bon relat
Montse