Jo sé d'un camí

un bell poema ple de flors i olors i sensacions , com ens tens acostumats... i a més musicat !

gràcies pel teu comentari ple d'ànims i saviesa ! ;-)
ptonets !
joan

En sentir-lo m’he quedat sense paraules, és pur sentiment. Enhorabona als dos heu aconseguit una obra d’art. Aquest me’l guardo als preferits.
Una forta abraçada Pilar, tan tendre com el teu poema

... em vull perdre per aquest deliciós camí, sempre que vulgui. Es encisador el teu poema, prop de la muntanya , prop del mar... podria ser a la costa brava...
Enhorabona un cop més.
Anna

Sí, Pilar!! M'ha agradat molt aquesta poesía. Una autèntica poesía inspirada en un camí i l'humil romaní que en fa imposar amb aquesta esplèndida olor que no passa percebuda.

Com tu dius: "desun aire suau li perfila tendresa
perquè pugui sentir el goig d’estimar."

Com sempre, la teva tendresa truca a les portes dels sentiments, sempre amb delicadesa.
una abraçada,

Materile

Cerca d'allò paradisíac, un lloc sense contradiccions, la situació perfecta, l'amor permanent,...és un bon objectiu!

Sant Llorenç del Munt em sembla que és això,...

Aquest matí he anat a passejar per la Font del Gat i el Teatre Grec, a Montjuïc. He vist aquest camí que descrius, prop del mar, prop de la muntanya, olorant totes les olors de la primavera. I abans de veure que l'havia musicat en Jeremias, he pensat, mira, talment sembla una cançó! I tal dit, tal fet! Enhorabona Pilar, enhorabona Jeremias! Una abraçadadassa!

aleix

Bravooooooooooooooo per als artistes d'aquesta casa!
Un somriure,
Anaïs