Cercador

Llista categories

ISABEL O EL FRACÀS DE LA SANITAT - Tast del llibre Angoixa, Ansietat, Por, Crisi, Agorafòbia.

Un relat de: Annalls

La Isabel és un cas extrem, una dona que viu sola. Sense tractament.
Sense teràpia.
La seva llar consta d’una saleta i una habitació. En penombra. El cor
se’ns fa més petit en entrar.
Cria cadells per poder-se mantenir. Ho fa tot mitjançant Internet: la
compra, el tabac, relacionar-se, la venda dels cadells i qualsevol cosa que
pugui necessitar. La porta de casa seva tan sols s’obre si li han de deixar
alguna cosa, ho agafa ràpidament i la tanca de nou.
La Isabel no es renta. Té por de l’aigua. (Perdona, Isabel, vull dir que
no es dutxa o banya). La seva higiene passa per una tovallola molla, o una
quantitat molt petita d’aigua.
La Isabel té un fill adult. No tenen contacte.
En Quim la va conèixer per Internet. Parlant, es va anar assabentant
de la seva situació. Ella li va fer confiança i passaren al telèfon, on les hores
s’hi acumulaven.
Ell, intentant que es deixés ajudar. Ella, resistint-se.
Després de moltes i moltes estones al telèfon i diverses visites a casa
seva, on en Jaume l’acompanyava de mala gana (s’afectava moltíssim), es
va aconseguir que ella accedís a deixar-se ajudar per terapeutes.
Donada la gravetat del seu cas, l’ingrés en un centre era el més recomanable
Primera “topada” per aconseguir la rehabilitació de la Isabel: si no era a
Girona, s’hi negava, necessitava tenir el seu salvador a prop. I li corresponia
Barcelona.
En Quim i en Jaume van haver d’arribar fins al cim del fred iceberg
sanitari, removent el que fes falta per aconseguir-ho.
Vàrem quedar que, mica en mica, tota l’associació la visitaria.
La varen sotmetre a un tractament de shock, (no sé què pensar-ne,
sempre se’ns ha indicat el contrari, no forçar).
Alguna visita mèdica era a l’exterior del centre, com ara l’oculista. En
aquests casos en Quim i en Jaume eren els que la traslladaven.
Us explico això perquè no ens va donar temps, a tots, d’anar-la a veure
i donar-li ànims. Al cap de tres setmanes, la Isabel ja era fora. Li varen
donar l’alta. Al cap de pocs dies tornava a la vida de penombra.
En un cas com aquest, creieu raonable que el pacient no es pugui quedar
més temps, per canviar-li els hàbits?
La nostra Isabel bé podria ser la Rapunzel, que vivia en una torre, però
tenia amb ella una eina que la podia salvar: els seus cabells. En el cas de
la nostra Rapunzel, seria una teràpia psicològica, a més de tractament
psiquiàtric i, quan estigués preparada, trobar-li un grup on relacionar-se
amb persones que l’entendrien i ajudarien.
Un cop més, som els invisibles, amagats, callats, no molestem, no ens
manifestem…
I allà segueix la Isabel-Rapunzel, sola, en penombra, fent vida virtual,
tenint una vida miserable, quan disposem d’eines per donar-li qualitat.
GRÀCIES SANITAT!

Comentaris

Afegir comentari

Dur![Ofensiu]
rnbonet | 28-05-2013 | Valoració: 10
I ara, valore amb 10.
DUR, DUR!
Collons, xicona!

PS. No m'atreveix a saludar amb 'rebolica'. Salut i.... (...)?
!
:)[Ofensiu]
Marteta | 18-05-2013 | Valoració: 10
Si només fós la sanitat lo que fallés! Com sempre, m'ha agradat molt el que escrius i com ho fas!

pd; no vaig destapada, la foto era de l'any passat, tant debò pogués anar a la platja ja! (examens, examens i més examens) Aquí, a Mallorca, avui ha sortit el sol i fa un dia esplèndit, però ahir feia un bon fred!

Una besada!
Marta.
Al límit[Ofensiu]
iong txon | 17-05-2013
Un cas més de situacions que s'han vist afectades per la situació econòmica que travessem. Com tants casos de persones que estan esperant uns ajuts a la dependència que mai no arriben. I que mentre això passa hi hagi tants banquers i polítics corruptes que s'omplen les butxaques tant com poden de diner públic! Al final ens hem d'ajudar entre nosaltres i mai no és tard per donar un cop de mà o compartir una estona amb algú que ho necessita.

Gràcies per oferir-nos un tastet i enhorabona per aquesta teva "òpera prima"
Solidaritat[Ofensiu]
nadàlia | 04-05-2013
El teu relat m'ha arribat al cor, és una notícia, una nova d'aquestes que no surten al diari si més no amb aquesta sensibilitat combinada de patiment d'una persona i de solidaritat i ajuda del vostre grup.És així gràcies a les persones com vosaltres que podem canviar la societat, granet a granet de sorra, de cor....Els polítics veig que no fan política, no s'ocupen dels ciutadans a qui ha d´ésser destinat el seu treball.
Un petó per la Isabel i moltes i molt d'altres i un petó i una abraçada a tots vosaltres.

Gràcies per comentar i afegir cançons al cançoner que he proposat; així he pogut connectar amb tu. Ens llegim.
Solitud[Ofensiu]
Mena Guiga | 27-04-2013
Hi ha tantes solituds!

Una més. Som al món per desfer solituds de tant en tant.

M'encantaria poder fer alguna cosa per la Isabel sense cabellera per poder ser fugissera. Penso, també, per poc que he tastat l'agarofòbia (no em fa gràcia viatjar en tren i amb avió només hi he anat un cop a la vida, a Menorca, un avió amb alerons que trontollava) si hi ha una forta il·lusió per alguna cosa, es pot diguem-ne 'superar'. Exemple: et costa anar a BCN amb tren, però hi tens una trobada important, quelcom que vols molt. Aleshores el cervell pot canviar-se. Dic, eh?, no voldria minimitzar el que aquesta malaltia representa!

Mena (Annalls: angoixa, ansietat, por, crisi i agarofòbia no me les posis en majúscules, que ja ho són prou!).
Annalls[Ofensiu]
Gabriel M. | 26-04-2013 | Valoració: 10
Colpidor, molt colpidor i magnífic text.
Un besadeta, amiga.
Tocat[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 18-04-2013 | Valoració: 10
Llegint el teu relat m'has deixat tocat. No per desconeixement, no, sinó per la forma, pel cor que hi has posat escrivint, per com ho has escrit, vaja! No sóc economista i no sé pas com arreglar el gravíssim problema que se'ns ve a sobre (perquè crec que encara no ho hem vist tot). Trepitgem el dia a dia, denunciem el que creiem oportú, siguem imaginatius, forts i cerebrals. No fem gaire cas dels polítics que fa anys que s'arrosseguen. Escoltem veus noves i brillants. que passis un molt bon dia de Sant Jordi Anna! Una abraçada.

Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Annalls

84 Relats

568 Comentaris

76713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Afegir a preferits

Biografia:

M'agradaria saber escriure, captar allò que sents i trasformar-ho en paraules.
Jugar amb elles per posar-les de la manera més harmoniosa. Dir el mateix que han dit d'altres però que no s'assembli gens, fins i tot donar naixement a expressions .
M'agradaria que si algú em llegeix , s'aturi a deixar un comentari per ajudar-me a fer-ho millor.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >