Infants (víctimes innocents)

Jo també ressalto els últims versos que són la decisió d'una sentència anunciada. Anunciada on? Doncs en els silencis del principi del poema. Un cop més demostres una gran habilitat per fer parlar els silencis en forma de buits eloqüents i oportuns. Eloqüència i oportunitat que nomès s'aconsegueixen amb el magnífic redactat (i aquesta vegada amb unes rimes molt agradables) que em confirma que no hi guipo malament del tot atès que, efectivament, almenys una part de la nostra Humanitat és inerta.
Gràcies mar pels teus comentaris que m'animen moltíssim a seguir escrivint.
Una abraçada i fins aviat,

Vicenç

Inicio el meu breu comentari amb els teus darrers versos, que em semblen d'una capacitat iconogràfica absoluta. No sé si el gèrmen del poema rau en l'últim episodi de matances i atemptats que hem patit, per sort no al nostre país, però no per això llunyà dels nostres sentiments. Sigui com sigui, a mi, m'hi ha fet pensar. M'ho ha recordat.
Angoixant... i per això impactant. Endavant!

... veure els infants amb un punt de tristesa, malgrat que hi treballo i, precisament amb els que més pateixen. Malgrat tot, he de reconèixer que transmet força, al meu entendre i dins la meva capacitat de captar transmisions, el teu poema, escrit -sembla- sòbriament i en un dia ennuvolat.

Biel.

Comences amb un poema gràfic que ja per sí mateix és explicatiu i sentenciós, acaba amb un sol,punt després de parlar molt d'ell, és la veritat a la fi de la realitat els nens se'ls valora com res. Després la gent es " rasga" les vesidures de la hipocresia social. He llegit després el poema i m'agrada molt ,comparteixo el teu poema. Felicitats.