... i d'això en diuen festa?

Un relat de: Ferran Planell




Cigars encesos
viseres posades
ulleres de sol
i barrets de palla,
enfilall d'objectes
per amagar la cara.

És tarda de diumenge,
una més,
com un cop més
és el Sol qui amb justícia
enlluerna el mal dit "respectable"
que assegut a les grades
espera afamat de sang
que comenci quelcom deplorable.

Si no fos per la manca de túniques
i de caps engalanats amb llorers...
si no fos perquè no sortirà cap lleó
ni encara menys, gladiador
hom diria que és a punt de començar
el rodatge d'una qualsevol escena,
ambientada dins d'un circ romà.

Dues figures
s'encaren al mig de la plaça.
Una tota nua,
majestuosa,
mostrant la bellesa de què l'ha dotat la natura.
L'altra engalanada de cap a peus
amb un vestit de pedreria impregnat,
de capa i espasa acompanyat.

El brau no sap que hi fa.
El torero ho té clar,
per molt que pugui morir
juga avantatjat
doncs, el brau no sap que és allà
per res més absurd que ser matat.

Comentaris

  • tema delicat[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 09-01-2010

    ja que conec taurins i anti taurins, tots tenen les seves raons. La lògica ens diu que no s'ha de fer, i la mística ens demana que ho fem sense matar.

    L'home contra la fera, però una visió nova del nostre entorn ens demana que compartim amb els animals la Terra, no que en siguem els justiciers.

    Bon poema Ferran, i estic amb tu, això no és una festa, és un ritual de sang; no a les curses de braus, tal com són ara mateix, cuidem l'animal i enaltim el seu valor d'una manera diferent!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: